30 d’agost 2010

I en una altra vida vaig ser estudiant

cala montjoi-cap de creus
Em pur hi ha brava yes it is. Ga ga uh la la, I want your love, love love love, I want your love.

Últims dies d'agost. Demà m'entrevisto amb la nova etapa del curs auditoril. Demà últim dia de "mig tremolós, aquell petó que tindrà gust a sal de mar i a nit plena d'estrelles. Un pel suat Cesc s'ha llevat de fer la migdiada, mentre al costat la dona va desant rasclets i pales...". Ja marxa l'agost.


 Sense six feet under, he repetit dos temporades de lost i ara em veig que aniré directament cap a friends i dexter.

Veure temporades en dos dies i els ginlemons crec que són la gran escència del món ara mateix. 
M' he adonat que m'agrada la música de Daddy Yankee.. oh my god. Com ens hem de veure.
El problema és que sempre que marxo fora he de buscar una discoteca sinònima al Merlín i acabo sentint cançons que m'agraden, d'aquelles que fa vergonya admetre. Però com jo sóc bastant trendy ho poso aqui al blog.
Igual que poso al blog (ja per segona vegada) que estimo profundament a Zlatan Ibrahimovic.

24 d’agost 2010

Pierdo el tiempo

roig
Pierdo el tiempo sin tus besos, pierdo el tiempo sin tí. Y pierdo la razón si lo intento, yo me pierdo sin tí.

Hoy te quise contar una historia, pero no es fácil si te vas. Te mentí porque no sabía por dónde empezar.

Dejaré de ser para darlo todo, inventaré un lugar para perderme por tí.

Seré tu sueño rosa, tu lado azul; tu locura, tu ternura, tu campo abierto, tu celda, tu mar... seré tu vida.

Hace tiempo que busco un recuerdo, mi razón para seguir. Pero la lluvia cae despacio sobre mi cristal.

Hoy te quise besar muy deprisa para encerrarte en mi mar, encender tu lugar oscuro, mezclarte con pincel. Hacer promesas de acuarela; intentaré no salirme del papel.

http://www.youtube.com/watch?v=QPSAvzOTcq4&feature=related

Zlatan

Zlatan i jo (quan anava de rossa i tenia els pits grans.)
El meu encenedor del senyor Zlatan Ibrahimovic està perdut per l'habitació i em deprimeix profundament. El fet que em pensi que està a l'habitació em deprimeix una mica menys i està bé. Tinc una llista a Spotify chachi-piruli però quan he vist que havia fet 100 cançons justes molt macotes i variopintes m'he adonat que m'havia deixat Lady Gaga. Drama!

Aquesta nit m'he anat a dormir a la 1 per ser una persona normal i veure la llum del dia, però es veu que el meu cos no està acostumat a dormir de nit i a les 4 m'he llevat perque volia menjar fuet (moment tocino). Després he estat de 4 a 8 donant voltes pel llit dormint a ratos. Finalment ara són les 12 del migdia i m'he llevat. Buenu està molt bé! M'he llevat al migdia, no al vespre.

Quina història m'és avorrida he explicat oi?

He vist unes fotos de l'Ibra que surt realment horrorós i veig que està envellint molt bé. Ara potser em faré del Milan si se'n va del Barça però bé, encara em queda poder anar als partits del Barça B amb el Cels (22!) a veure al sexy del Luís Enrique.

21 d’agost 2010

Sé feliz mientras estés aquí.

Enyorança absoluta.


Nate Fisher, David Fisher, Ruth Fisher, Claire Fisher, Brenda Chenowith, Federico Diaz, Nathaniel Fisher, Keith Charles, George Sibley, Lisa Kimmel Fisher, Vanessa Diaz, Billy Chenowith, Margaret Chenowith, Sarah O'Conner, Bettina, Russell  Corwin, Olivier Castro-Staal, Maggie Sibley.

20 d’agost 2010

Batuka com a primera solució

Agost amb diluvis universals, combinat amb calor del Sàhara, combinat amb gin.lemon. Tot molt necessari.
Em posaré a fer batuka en aquests pròxims dies perquè la operación biquini ha estat operación "posem-nos obeses" i no ha servit de gaire. Se li podria dir operació setembre, operació pèsols o operació d'estètica de reducció d'abdòmen. A saber.

He decidit que Jéssica Expósito m'ajudarà. Ballaré David Bisbal però ara tindré excusa.
Em quedaré com ella.

17 d’agost 2010

Festes de Gràcia


cory, a unes festes que no són les de gràcia.
 Busquem el look: "estoy colgadísima"

Y así me lo invento

Bon dia senyors i senyores.
Això no es veu gens des de Glòries.
Supuestament estem aqui per alguna cosa, supuestament.
Matarilerileron, matarilerilelai.

Agost a Barcelona, la ciutat comptal. És maca Barcelona, sobretot a l'entrada per la plaça de les Glòries on pots veure la torre Agbar, les torres Mapfre, la Sagrada Família i el Tibidabo. És com tot allà posat en plan postal. És maco.

A l'agost a Barcelona hi ha una cosa que s'acostuma a fer: No quedar-s'hi.
El fet és que quan hi ets a finals de mes "lo que mola a saco" és anar a les festes de Gràcia. Bona! Sempre acabem avorrint-nos increiblement, però és obligat anar-hi.

La cervesa treu bastant l'avorriment. ou yes.

16 d’agost 2010

Esto empieza.

això serà un blog força absurd
16 d'Agost del 2010, són les 20.17h. He de mirar l'hora a la pantalla de l'ordinador perquè no m'hi veig bé amb el meu rellotge nou, ja inutilitzable, d'Àgata Ruiz de la Prada. Porto prop d'hora i mitja aproximadament decidint com començar aquest blog i com dissenyar-lo perquè quedi maco. El disseny l'he canviat centenars de vegades.
Així que com tinc moltes ganes ja de començar això i veure com queda només obrint la pàgina, sense que hagi de posar vint-i-tres vegades "visualització prèvia", ho deixo estar ja.