26 de setembre 2010

Amb l'amor ell no hi té traça

Eso digo cuando bebo
Restaurants de menú. Canviar-se el color de les ungles. Descobrir un quita-esmalte per casa.
Fa dos dies vaig descobrir que Macarras Old School serien el meu grup preferit a partir d'ara. Potser les quantitats industrials de birra que vaig demanar-me a les paradetes del fòrum van agrandir el meu fanatisme descontrolat cap aquest grup.Però he de dir que vaig disfrutar massa tot i no tenir més de 60 anys, que és l'edat més adequada per aquesta música. Y Olé.
S'acaba aquesta curtíssima Mercè. Suposo que, en breus, ara si, començarà Gran Hermano. Per acabar bé el setembre.
Suposo que també acabarem el setembre amb la festa balança, però que jo prefereixo dir-li festa l'ibra. Sona com més sexy.
Terrorífic el fet de voler sortir de festa un dissabte per ser dels pocs dies de la setmana que puc sortir, ara que sóc una persona que busca els romances de Elena de Borbón, i estar tan cansada i només tenir ganes de posar-me el pijama i mirar la sisena temporada de Friends.
Recuerdo bien nuestra última cita, porqué no fuimos ni tu ni yo, yo tenía miedo a que tu no fueras y tu por miedo a que fuera yo.


18 de setembre 2010

Que se'ns faran les tantes

google imágenes: pluja barcelona
Fer siestes de 4 hores. Matinar els dissabtes. Beure ginlemon. Hormigas blancas. Pluja. Més pluja. Patates braves. Mirar Friends. Somniar amb Desmond Hume. Defensar a Zlatan. Estimar-lo. Organitzar l'agenda. Acomodar a la gent al primer amfiteatre. Escoltar Dissabte d'Els Pets. Anar en vestit quan està diluviant. Paraigües que no serveixen de res. Paraigües gegants de color verd. Pintar-se les ungles. També de color verd. Llegir els noms al revés. Escoltar cançons d'Andy y Lucas i ser-ne conscient. Aprendre italià amb les entrevistes dels futbolistes del Milan. Només d'un. Io sono molto contento. Posar-se el pijama de màniga llarga. Tapar-me amb un llençol. Tenir el ventilador sense engegar. Tenir agujetas. Tenir cara-pan. Tenir gana. Voler fer batuka. Escoltar el nou single de Melendi. Tenir mandra. Posar-se nerviosa. Fer el pena. Tenyir-se el cabell i que no es noti. La tardor. Mirar el gmail. Actualitzar el blog després d'uns dies.

11 de setembre 2010

La Diada i totes aquestes històries

Mai va malament recordar les comarques.
Pa'l dolor y el mal de amores, nada como el repique de mis tambores...  
Bueno, quina tristor saber que no estudiaré francès aquest any a l'EOI, jo que estava ja fent-me a la idea.
Molt bé, perfecte, ara tindré molt més temps lliure per no saber que fer. Hauria d'estar més pendent del mòbil per si em truquen de les pràctiques, però, de fet, un dissabte dubto que em truquin.
En fi, segueixo florint-me sense saber ben bé que em depara aquest curs. Avui 11 de setembre hauria d'estar tot prou encaminat.. pues no.

Avui anirem a Arc de triomf a veure els concerts d'Els amics de les arts i Els pets.

Avui és un dia que és molt més divertit escoltar Obrint pas que no pas Los chichos. D'alguna manera és així.

08 de setembre 2010

Áunque grites.

Fàstic..
Vull crear l'associació anti-mosquits. Els odio i declaro aqui la meva ràbia profunda cap a aquests éssers fastigosos que em destrossen la pell. Aquests minúsculs insectes que em fan treure la meva vena piròmana desitjant ficar-los tots en una caixeta i encendre'ls. Faig por i tot.
Crec que fa més de 24 hores que no em piquen, més d'un dia que no em fan tenir uns bessons de futbolista de color vermell. Demano des d'aqui que els hi busquin un lloc per viure on hi hagi plantes o alguna cosa que pugui donar-los la satisfacció que deuen sentir quan es dediquen a destrossar-me les cames, els braços, l'esquena, etc.
Sentiu-vos agraïts, repugnants bèsties, que encara us desitgi un lloc per poder viure.

Què raro, a mi no em piquen mai... deus tenir la sang dolça! Si, és divertidíssim.
Odi profund.

03 de setembre 2010

L'Incendie

vanessa paradis
Crec que potser avui o un dia d'aquest sabré si m'han agafat per estudiar francès a l'EOI.
Estem a 3 de setembre i tot comença a poc a poc. Avui aniré a mirar l'autoescola, si em motivo. Aviam si faig un any profitós, que espero jo que si. L'un sans l'autre c'est un incendie, Un incident bien senti, L'un se dit prét à mourir pour l'autre, l'autre aussi, L'un sans l'autre c'est un incendie, Qui n'e'éteint pas de la vie, L'un soleil, l'aurte lune, L'un soliel et l'autre lune..." M'encantaria saber què significa el que acabo d'escriure.


http://www.youtube.com/watch?v=rFz1lWuqLmc&feature=related

02 de setembre 2010

Yo se de un lugar donde brilla el sol

eterno verano al sol
Mediterraneo, noches de luz y color... Pla d'avui: Imprimir els documents que necessito donar als veïns de baix que em dónen la feina. Acabo d'adonarme que magma és "El meu veí de sotaaa..." amb accent de Lluís Gavaldà sobretot. Aniré a fer un cafetó després a la Granjeta (el Clot m'agrada més del que em penso), i obviament abans de tot, una miqueta de batuka beach, (és que ara m'he passat als videos de la platja).
Què adult s'ha tornat Dani Martin amb el seu nou single... obviament és broma.

01 de setembre 2010

Setembre

Comença el mes de les festes de la Mercè i de Gran Hermano. Felicitat màxima.
Se m'està pelant el nas, cosa que no es definiria com a sexy, però és igual. Estic viciant-me al twitter de mala manera. És apassionant. Tan apassionant com descobrir que el Karma també és gratis els dimarts. "Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie puede cambiarme.. mil campanas suenan en mi corazón, qué dificil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie puede cambiarme..."