28 d’abril 2011

Y de un tiempo a esta parte decido soñarte

I'll follow u until u love me, papa-paparazzi
Doncs avui he finalitzat l'intensiu de matins de l'autoescola i ara m'he de posar a saco Paco amb els testos. Tot i que no m'he atrevit a pujar el dia 4 de maig a l'examen de teòrica, he de minimitzar ja la mitja de 7 fallos que tinc, organitzar-me per anar a passar la prova mèdica i decidir amb quina cara li dic al metge que la meva miopia només l'arreglo amb lentilles i que les meves ulleres (torçades) només són aptes per quan estic mirant la tele, i que no són dignes de portar-les conduïnt un cotxe, ni anant pel carrer. Més que res perquè el meu aspecte físic cau en picat quan les porto. I no tinc interès de comprar-me'n unes altres pel poc que les faig servir.
Per altra banda, comentar que m'enganxaré a Supervivientes quan acabi el Reencuentro. No sé per què Telecinco es dedica a escurçar els realities que m'interessen (amb l'excepció de GH que dura cent anys com sempre: Gràcies Mercedes Milá!).
Realment és la única cosa que miro a la tele i acostumo a mirar les gales, el debate i els resums per internet. (Per tant, senyor metge, utilitzo bén poc les ulleres).
Torno a tenir els matins lliures i és lamentable perque dormiré fins les mil. Vull comprar totes les cantànies de nens pel pròxim mes de maig a l'Auditori. Almenys intentaré forrar-me per compensar la liada parda que faré amb la tarifa d'internet d'aquest mes que, per culpa del whatsapp, em pujarà fins l'infinit.
Parlant de coses que pugen fins l'infinit... Gerard Piqué és un sexy suprem de la terra, juntament amb Dani Alves, Xavi Hernández, Iker Casillas (Ho sento, és així) i tota persona que jugui amb una pilota de futbol. Exceptuant cardos com Cristiano Ronaldo, Di Maria i gent lletja que vesteix de blanc. (Iker va d'un altre color així que es dissimula).
I parlant de futbol i de gent sexy, he de comunicar, lamentablement, una cosa que no m'he atrevit a dir, en persona, als meus amics més propers per por a que es riguin de mi durant segles. Però, si, ho dic aqui, per molt mal que em faci, comunico que el Twitter de (el meu home) Zlatan Ibrahimovic era FALS. Així que, va, ja us podeu riure de mi i del Thanks que em va fer per donar-me les gràcies quan el vaig felicitar pel seu aniversari.

15 d’abril 2011

Tengo malas compañías porque son mis preferidas

Johnny, la gente está muy loca.
M'encanta combinar parts de dalt del pijama amb parts de baix que no tinguin res a veure. I portar-lo, encara, a les tres de tarda m'encanta més. Sempre quan veia Doraemon per la tele pensava que només el Novita podia combinar samarreta de maniga llarga i pantalons curts. Ara també ho faig jo. Almenys per estar per casa.
Ahir a la nit vaig anar a la web de seriesyonkis a mirar quina podia ser la pròxima sèrie a la que enganxar-me. Tenia claríssim que després d'acabar Infidels i Sexo en Nueva York em posaria amb Ally Mcbeal o Me llamo Earl. Finalment vaig acabar mirant el principi del primer capítol de Motivos Personales i vaig mirar un capítol de Mr Bean. Grandiós.
En fi, ja veuré com m'organitzo. Ahir vaig mirar la web de Ràdio Flashbac per si trobava la cançó que em té totalment enamorada que sento avegades per la ràdio i no sé quina és. Finalment la vaig trobar: Bumpy Ride de Mohombi. Juntament amb aquesta, em vaig afegir a la meva última llista d'Spotify totes les cholades del Merlín que acostumo a ballar i no tinc ni idea de com es diuen i que ara he trobat.
Ara faig testos d'autoescola per todotest.com i passo de tres errors a tretze. Tot una modernez.
Mentre vaig a fer un piti al balcó i em plantejo l'opció d'anar a la platja aquesta tarda, me n'adono que he de fer batuka abans de mostrar la meva panxa a la població barcelonina playera.
A veure si fem Merlín aquesta nit. Necessito la meva dosi setmanal.

13 d’abril 2011

Sex and the city












Carrie Bradshaw
Miranda Hobbes
Samantha Jones 
Charlotte York


05 d’abril 2011

A mi me basta abril para sonreir

Alex Karev
All of these lines across my face..tell you the story of who I am.. Fan absoluta de l'últim capítol d'Anatomia de Grey. L'inici de la meva obsessió per les sèries va venir gràcies a Meredith Grey i companyia, tot i que bastanta culpa la té lo bé que li queda la bata de metge a Alex Karev. No, aviam, realment la bata no m'importa.
Ara estic apunt de finiquitar sexo en nueva york. He d'agraïr bastant que la meva memòria hagi optat per oblidar de què anava la pel·li que van fer després de que s'acabés la sèrie, i ara a pocs capítols del final em segueixen sorprenent les coses que passen.
Canviant de tema, comentar un moment que segueixo enganxada al Reencuentro de Telecinco.
Ara que tinc whatsapp em considero una persona més moderna, tot i que he de portar el carregador a sobre tot el dia perquè el meu mòbil Nokia no està acostumat a tanta modernez.
Aquest mes d'abril faré tant poques hores a l'Auditori que em riuré bastant quan cobri la nòmina i vegi que torno a ser pobre. Justament ara que, bàsicament, no em va massa bé (quan va bé?) perque vull treure'm la teòrica del cotxe.
Els testos els faré cuando cambie el viento.

La sensació tan bona de saber que acabes de dinar mongeta tendra amb patata i llom a la planxa s'allunya del plaer de menjar-te un plat de macarrons amb frankfurt, però en aquest cas me n'alegro que la verdura (només aquesta) m'agradi i m'atipi. (la paraula atipi acaba de fascinar-me absolutament, ara mateix).
En fi, m'encanta el sol que fa, m'encanta saber que la meva panxa de tocina comença a desaparéixer, m'encanta la primavera, m'encanta l'abril i m'encantaria anar al Merlín cada cap de setmana. Ah no, que ja ho faig.
So many stories of where I've been, and how I got to where I am..