16 d’agost 2011

Cumpliría un año menos y al soplar daría fuego a las velas que pusiste en el pastel

I tú, nerviosa,...
Realment, havia decidit feia uns dies que havia d'actualitzar el blog perquè feia bastant que no ho feia.
I casualment ho faig avui. Dic casualment, perquè sabia que lavidaenmarte va començar fa més o menys un any i volia mirar-me'l altre cop i fer una mena de resum.
Però avui no és més o menys, avui fa exactament un any. 16 d'agost.
El vaig presentar com un blog força absurd i així ha estat.
La veritat és que diu bastant poc de mi que parli tan seguit de ginlemons i de cervesa. Com no actualitzo tan sovint, si ho llegeixo tot de cop semblo bastant perjudicada. Semblo.
..com sempre que et toca ser..
També he parlat de batuka, de bicing i de menjar. Justament ara m'estic menjant una amanida però diguem que aquest any m'ha caracteritzat bastant la gula. No m'he engreixat, crec, però tampoc m'he aprimat. Aixi que buenu, qui m'hagi vist en biquini ja sabrà que tinc panxa, estic una mica morena, i que de tant en tant tinc picades de mosquits.
Ai els mosquits! Vaig fer una actualització preciosa (sóc fan de mi en aquesta) sobre aquestes precioses criatures. Va ser el 8 de setembre del 2010 que es deia "Áunque grites". Segueixo pensant el mateix. Odi profund.
També comentar que he nombrat bastant a Zlatan Ibrahimovic, a Luís Enrique i a la majoria de la plantilla del Barça. Hola? Només he parlat de futbolistes? No.També he nombrat a Àlex Karev, a Sayid Jarrah, al Johnny i a l'Eduard Farelo.
Exceptuant al Johnny i els sexys aquests de la pilota, els altres han estat lligats sempre al meu fanatisme cap a un altre tema molt parlat en aquest blog: les sèries.
Ara farà un any que vaig deixar els Fisher. Mai em cansaré de dir que A dos metros bajo tierra és una sèrie que s'ha de veure perquè, bàsicament, no és una sèrie. És molt més.
Realment va marcar del tot el meu estiu de l'any passat.
També miro sèries menys profundes, obviament. Sexo en Nueva York, a modo de ejemplo.
..el centre d'atenció.
Creia que havia parlat molt de sortir de festa en aquest blog. I si, ho he fet però, també he parlat bastant de feina. He fet referència, bastant, als meus dies a la biblioteca escanejant articles de Borja Thyssen i Paquirrin, evidentment també he nombrat  l'Auditori i, més últimament, dels dies dient Toma, buenos dias?
I per acabar aquest resum i mirant tot el que he anat escrivint durant aquest any només em queda parlar d'un tema que ha ocupat la majoria de les meves actualitzacions.
Coses com: Daddy Yankee, Merlin, Manolo, Los Chichos, Gran Hermano, Operación Triunfo, revistes del cor... Coses choles (per dir algu)que em fascinen. Fascinar, és poc.
Suposo que d'aqui ve lo de "Aquest blog serà força absurd".
Bé, doncs, espero seguir explicant coses sense importància durant els pròxims temps.
He tingut prop de 3000 visites i això m'agrada bastant.
Igual que m'agrada bastant tot el que m'ha passat aquest any.
Realment fer un blog és guai eh? No pensava que donés tant de si.
Un saludo a todos mis fans.