24 de desembre 2011

Què en sap el gat de fer culleres?

Foto del segle XVII aproximadament.
Divendres nit. Tres en punt de la matinada. Youtube. Nissaga 416. Demà és nochebuena. He de començar a plantejar-me buscar els gorros de papanoel per demà a la nit. A casa no tenim ni arbre ni pessebre. Èxit.
Avui he recollit la roba del menjador i l'he passat a sobre el meu llit. Miraré tres-cents capítols abans d'organitzar l'habitació.
El guardaroba de Padilla és un bon lloc per recuperar un llibre de primer de batxillerat. Cames de seda, la història d'una dona egocèntrica que ignora que la gent li ve a buscar els abrics mentre sona de fons gent fent veure que canta gospel mentre crida. Ah no, aquesta sóc jo.

19 de desembre 2011

Si vols pots fer veure que no m'has entès

Aquest matí m'he llevat a la una. Els meus pares i el meu germà estaven a casa. Resulta que a 19 de desembre tenen, els tres, un dia de festa que jo m'he passat dormint ignorant que entrava a classe en tres hores. Com la mandra era immensa per fer feina de la uni m'he posat dos cds de Bustamante i m'he posat a recollir la roba de l'habitació. No, no fa riure. Crec que aquests dies que tots estem a casa, fa fred, em poso música d'OT i m'arreglo l'habitació, són els dies que fan més Nadal a casa meva. Aviam, potser m'he flipat una mica però he tingut aquesta sensació i era bastant agradable.
Parlant de Nadal i de sensacions agradables: aquí teniu el regal que he rebut de l'amic invisible.
La Júlia m'ha obsequiat amb un dels millors jocs del món amb les cares més adequades i divertides del famoseo mundial i a qui admiro bastant rotundament, juntament amb les millors fotos de perfil dels beefes invisibles d'aquest 2011. És com màxim. M'encanra i m'encanta. Tant com la samarreta que presumeixo i que tinc des de que vaig fer els 23. Ibra (aquí hi aniria un cor).
Me n'he d'anar. Avui tinc pressa. Quimi em ve a buscar en moto en mitja hora. Tenim festival d'acomodació.






10 de desembre 2011

¡Buenos días, princesa!

Bon dia des de la meva casa imaginària, situada a la part més rica de Nova York. No sé com assegurar-vos l'existència de la vida en marte, per tant he decidit acomodar-me a la meva nova mansió.
Avui, a part de recordar que és Santa Eulàlia, cosa que em fa increïblement il·lusió, celebro els meus 23 anys i l'inici d'aquest nou blog. Des d'aquí saludo a tothom que vulgui llegir-lo. Siguem-ne conscients que no diré res de vital importància i que regnarà l'absurditat per sobre de tot.
He passat el matí donant voltes pel centre buscant alguna cosa per posar-me aquesta nit. Havia de ser una ruta senzilla, entrar a l'H&M i sortir, però no ha estat així. Després de passar per quatre o cinc botigues provant-me talles que no m'entraven, intentant escoltar la ràdio del mòbil mentre es barrejava amb la música del Bershka, ai, he anat a la biblioteca a llegir un llibre que m'entra a l'examen del dilluns. He passat el matí del primer dia amb 23 donant voltes pel centre comprant roba i llegint a la biblioteca. Hola, que algú em dispari. 
Aquesta nit al Xino de Tallers ens trobaran a faltar. Suposo que els meus companys de festa enyoraran el licor que beuen allà. S'hauran de conformar amb els cubates carregats del Santi mentre mirem el Barça. He d'imprimir tres mil flyers i concentrar-me perquè a la 1.30 estiguem tots preparats per ballar Danza Kuduro.