17 de maig 2012

De repente ¡trá trá! llegó su novio ya

La segunda versión
Quiero rayos de sol, tumbados en la arena y ver como se pone tu piel dorada y morena.... Hola sandàlies, hola xancles, hola pijama de tirants, hola terrasses fins tard, hola calor, hola estiu...! Bé, això quan dura més de dos dies, que ahir com una campiona amb sandàlies i els peus congelats.

Bé, encara que faci una mica de fresca, el temazo de Jose de Rico és màxim.
Faré honor a un dels meus últims retweets: "Voy a hacer algo extremadamente original: una entrada en mi blog explicando por qué no escribo mucho últimamente". Mira doncs no ho sé perquè no he actualitzat últimament, suposo que perquè m'ha fet pal i perquè tinc zero inspiració. Quan estava més onfire semblava que el blog molava més, ara escric merdes que no tenen cap mena d'interès, com això que estic escrivint ara.

He arribat a a la conclusió que el boom de lavidaenmarte va ser el meu any sabàtic sense estudiar, i ara amb tants treballs escrits, relats i feina relacionada amb penjar entrades a un blog amb exercicis d'assignatures coñazo, han fet que la meva passió bloggera disminuís.

Però bé, he tornat perquè d'aquí dos dies ja acabo el primer curs de la meva primera carrera (hola flipada) i volia deixar patent la meva felicitat. Ara em venen examens però tinc tot el temps del món per estudiar, ja que tots els meus serveis en verd ja me'ls vaig posar quan estava estressada, i ara amb tant vermell ja no podré lluitar ni pel guardaroba.

Fa un temps vaig fer l'esforç d'apuntar-me al mòbil les coses "gracioses" que podia penjar al blog. Mira, realment potser feien gràcia en aquell moment. Possiblement estaria a Porta Padilla de Sala 2 un dia que m'avorria absolutament.

Guau, no val la pena ni mencionar les notes del mòbil perquè són d'importància zero. Només parlo de la reflexió d'arribar tard als llocs i que segons si són i 55 penses que és tard i quan són i 1 creus que és just.
Després tinc apuntada una frase que va dir el meu pare parlant de nosequé que em va semblar guai en quant a la vida en general: "les coses s'han de fer quan un les pensa, si no, cagada". Potser parlava sobre que s'havia descuidat d'imprimir una cosa i ara havia apagat l'ordinador. Reflexió absurda.

Buenu, almenys amb aquesta entrada, el blog canviarà de foto i títol. Bon dia i gràcies.