Los restos de un castillo que nunca se construyó..

En su punto de sal.

Avui és un d'aquests dies que fan molta gràcia 10-10-10. M'hagués fet molta ràbia si no hagués tingut en compte aquest detall al llarg de tot el dia.
És diumenge però demà dilluns és pont i no matinaré fins dimecres. Aquesta és la intenció.
Demà escoltaré des del segon pis de l'Auditori (des de fora) a Cecilia Bartoli i les seves dues hores d'aplaudiments.
Deixar-me créixer les ungles i llimar-les donant-lis forma m'apassiona. Canviar-lis el color cada dia és divertidíssim i escriure sobre el teclat amb els dits estirats em fa molt riure. Escoltar Ecos del Rocío em fa bastant riure també.
Torna a fer calor a ple octubre. És fascinant.
Però torna a ploure quan vaig amb vestit. 
Jo també vull fer un motí pirata i demanar-li a Johnny Depp que vingui.
Jo pensava que aquestes coses no passaven.
Vull anar a fer un cafè.
Vull veure a Luis Enrique.