27 d’octubre 2010

Me muevo en círculos cerrados

A les 11 del matí, el Carrer Hospital està ple de camions. Quina és la raó d'aquest fet? Suposo que si arribés aviat a la feina no em trobaria aquest desplegament de vehicles gegants que no em deixen passar el carrer i que engeguen quan passo pel davant, amb tota la tranquilitat.

La vida es mejor en compañía.
A Urquinaona ha pujat un senyor amb un micro al metro. Fascinant. Només em quedava una parada per baixar i m'ha sabut greu deixar-lo allà cantant No dudaría d'Antonio Flores. M'esperava més entusiasme per part del públic del metro però, crec que era jo la única que m'agradava el que estava cantant. Això de tenir l'Ipod espatllat em fa descobrir nous talents.

Ahir a l'Auditori va haver-hi l'espectacle de l'any. Jo crec que s'hauria d'incorporar a l'horari setmanal com l'OBC. Estic parlant de l'esdeveniment magnífic de 10 cómicos 10 de Paramount Comedy.
Deu meu senyor! Quin fart de riure.
Sóc absolutament fan de l'humor absurd i reconec que deurien haver coses ahir que no feien gens de gràcia però que jo, en canvi, reia com una boja amb el perill de caure'm de la cadira. Quina feina més horrible tinc.

Vanessa Paradis, ídola suprema.
L'arnacoeur, gran peli.
Vull un cafè.
Vull cobrar.