05 de gener 2011

Apura el último cigarro en el balcón

Se pone su vestido y se siente singular.
Portem cinc dies de 2011. Mola eh? Avui és la nit de Reis. Normalment jo a aquestes alçades, ja havia tirat la carta als reis que venien al meu cole el dia 4 al vespre.
Aquest any, per no defraudar als anys anteriors ni a la meva paret, demano el calendari de Johnny Depp.
La meva habitació guanyaria el premi al desordre mundial però, amb el Johnny a l'habitació, el desordre té un rollo més sexy. Quines idees, eh?
En fi, la(es) festa(es) de cap d'any van estar molt bé. El Montseny és molt maco. La cobertura del meu mòbil Racc també és molt maca (massa). I no poder fumar als bars és curiós. Sense dramatismes però, no deixa de ser curiós. Tan curiós com els gestos que fa Fran Perea.
Avui he demanat per telèfon les lentilles. He dit "tot igual que l'última vegada que vaig anar a buscar-les", i diu "vas venir per última vegada fa un any" i he respós "exacte, les de sis mesos". Tot molt saludable.
Ara només fa falta trucar al dentista i no cancel·lar la visita per una festa d'acomodació.
Odio quan a la biblioteca em dóna el sol a tota la cara. Ha sigut escriure-ho i que tornés l'ombra.
Ai, això s'acaba. La Rociíto i el Fran Rivera ja no formaran, en breus, part de la meva vida.
Tot i que, amb el temps lliure que tindré a partir d'ara, no descarto posar-me a mirar programes del cor cual señora que.
Ara tornarà el sol.