I em podràn veure somriure una mica |
Ahir volia anar a dormir aviat però després de sortir de la feina, una força extranya em va portar, sense poder-ho evitar, en direcció al Menta. Quan vaig arribar a casa vaig passar per davant de l'habitació de l'ordinador i vaig dir-me que si me n'anés a dormir en aquell moment, avui em llevaria amb més ganes de connectar-me. Però res, un altre cop, la força extranya em va portar a mirar les notificacions que tenia al facebook. Interessantíssimes. Ah no.
Igualment m'he llevat relativament d'hora i m'estic comportant bastant com una persona normal i responsable avui. He tingut el meu punt solidari de, per fi, anar a portar la roba al Punt Verd que portava tantes setmanes davant de la porta.
La meva habitació segueix on fire amb el seu desordre. Fa temps la meva mare va veure com tenia l'habitació i li va dir al meu pare: "Has vist com té l'habitació la Marta? Si l'habitació la té així, imagina't com deu portar el curs!". Quina gran sàbia la Teresa! I allà, en els meus quatre anys de Batxillerat, va quedar reflexat el meu percal existencial.
En fi, crec que vaig a endinsar-me a la cuadra per arreglar-ho tot una mica. Més que res perque si no m'ordeno una mica el cuarto, no trobaré el pen amb els tests d'autoescola, cosa que seria bastant ideal de trobar perquè m'hauria de posar-los a fer algun dia.