03 de febrer 2013

Lo que podría haber sido

Molt professional
Molt bona nit a tothom. Avui torno al blog després d'uns quants mesos per explicar el que podria haver estat el dia més ridícul de la meva vida. De la meva i del de la Yoyo. Potser hagués estat, però, la millor experiència del nostre amic Sem. Com podeu observar a la fotografia, avui hem anat a la gala dels premis Gaudí. Qui diu a la gala diu a la porta.
Hem anat a fer de fans. Sí, Sem 25, Yolanda 25 i, una servidora, Marta 24, hem fet el que possiblement farien les nenes adolescents fans dels polseres vermelles. Bé, quan dic possiblement vull dir segur, estaven allà, al nostre costat.
Hem estat molt contents perquè hem vist bona part de l'star system català.
 Per nombrar-ne quatre que ara em venen al cap podríem dir eminències com David Selvas, Roger Coma, Mercè Comes o la Lloll. Me'n deixo uns quaranta.
Bé, tot i que no hem fet cap foto per por a quedar-nos sense bateria, hem estat a centímetres d'aquests ídols de masses.
Ha començat la gala i nosaltres hem anat a fer un biquini i uns chocos a un bar que estava aprop, amb la intenció de tornar després a la porta. Li hem demanat als cambrers que ens posessin tv3 per anar seguint els premis.
Finalment el bar s'ha buidat i nosaltres seguíem alla (jo amb la tercera cervesa), mentre que el xino esperava que ens inspiréssim i marxéssim d'allà. Cosa que no hem fet fins que la bateria del meu mòbil ha arribat al 70%, que amablement l'home m'estava carregant al costat de la màquina de tallar embotit.
Quan l'amo del bar no ha pogut més, ens ha dit que estava tancant i nosaltres hem respòs amb un "si si, en seguida" mentre acabàvem la birra i escoltàvem atents el discurs de Montserrat Carulla.
Just després d'això hem pagat, hem anat al lavabo i hem vist com en aquell moment l'Andreu Buenafuente sortia a l'exterior del recinte a veure la gent que hi havia fora.
Aquí ve l'agradable broma que ens ha fet el destí, possiblement còmplice amb l'amo del bar: si aquell home ens haguès fet fora abans, nosaltres tres, els primos de la vida, ens haguéssim trobat de cara amb el presentador de la gala i ens hagués vist tot Catalunya fent el pena.
Pel que m'han comentat, el Buenafuente s'ha trobat una dona que passejava el gos i l'ha entrat dins la gala a presentar el millor documental.
Bé, a partir d'aquí jo em moro de pensar què hagués passat si haguéssim sortit dos minuts abans del bar.
El Sem feliç diu que haguéssim estat trending topic i que hagués gaudit de que el veiés tanta gent. La Yoyo i jo encara tremolem d'imaginar-nos el ridícul espantós que haguéssim fet.
M'hagués faltat un discurs del tipus: Gràcies Catalunya, sóc una prima, he vingut a fer de fan. Una salutació a la meva família, a la meva vida social que ara mateix estic perdent i, un petó a Joel Joan i a Peter Vives per estar aquí davant meu a les butaques, veient com la meva reputació com a productora a l'atur i com a dona que algun dia podrieu fer vostra, cau en picat davant de tot el públic de TV3.
Gràcies i fins aviat.