18 de juliol 2012

Cremes hidratants per no fer-se gran

He canviat nostàlgia per coses a fer.
Ahir se'm va petar la crema solar a la bossa quan estava al nit bus tornant a casa. La fiesta padre si hagués acabat a l'Apolo i hagués fet allà l'espectacle estiuenc. El paper de liar que ja estava fet pols perquè li va caure vi blanc a sobre, no he pogut ni veure el seu estat. L'he tirat juntament amb la bossa, les tires dels filtres i el que quedava del tabac. Les claus les vaig salvar refregant-les pel vestit, el qual ja estava pringat tot de crema. Tot això pel carrer a les 3 del matí. Una noia em va preguntar si hi havia algun lloc per anar a prendre alguna cosa. La meva imatge era lamentable i vaig dir-li que a aquestes hores ja no trobaria res, potser em va veure i va pensar que deuria venir d'una festa molt divertida. Jo li vaig demanar foc per fumar-me un cigarro dels normals (dels salvats), ja que l'encenedor que tenia a la bossa ja no era útil i el meu havia explotat a la platja hores abans.
Estic passant un estiu d'aquí cap allà. No és perquè viatgi per tot el món o perquè faci excursions fora amb els meus amics, no. Em passo els caps de setmana mirant Aquí no hay quien viva i Vendelplà per les nits i pels matins. Els vespres els passo treballant treient plats de pizzes i pastes.
Entre setmana miro de divertir-me, anar a la platja, descobrir bars macos pel barri i mirar Laberint d'ombres. Tampoc està gens malament.
És dimecres. He de decidir encara què faré avui. Bona tarda.