Només em queda un desig a hores d'ara

Spice up your life

Sóc fan de quan un dels meus tres carregadors de Nokia funciona. Sóc fan de la cançó de Cerca de mi piel de David Bustamante. Sóc fan del N3. I també de l'N2. Sóc fan de baixar una parada abans i fumar-me un piti de camí. Sóc fan de la Senyora Cèlia. Sóc fan de Salvador Borés. Sóc fan, altre cop, de Salvador Borés. Sóc fan de l'electrolatino. Sóc fan de plorar amb retrobaments Mati-Cesc a Laberint d'ombres. Sóc fan dels pijames d'estiu. Sóc fan d'endreçar-me l'habitació i després posar encens de cirera. Sóc fan del Raval. Sóc fan de l'estiu. Sóc fan d'estar de vacances. Sóc fan del ventilador que tinc al meu cuarto. Sóc fan de moltes coses. Sóc fan d'aquesta foto. Sóc fan de la lassanya. Sóc fan del mural de la meva habitació. Sóc fan de prendre el sol. Sóc fan de celebrar festes. Sóc fan del vi de la casa. Sóc fan de ser fan.

Cremes hidratants per no fer-se gran

He canviat nostàlgia per coses a fer.

Ahir se'm va petar la crema solar a la bossa quan estava al nit bus tornant a casa. La fiesta padre si hagués acabat a l'Apolo i hagués fet allà l'espectacle estiuenc. El paper de liar que ja estava fet pols perquè li va caure vi blanc a sobre, no he pogut ni veure el seu estat. L'he tirat juntament amb la bossa, les tires dels filtres i el que quedava del tabac. Les claus les vaig salvar refregant-les pel vestit, el qual ja estava pringat tot de crema. Tot això pel carrer a les 3 del matí. Una noia em va preguntar si hi havia algun lloc per anar a prendre alguna cosa. La meva imatge era lamentable i vaig dir-li que a aquestes hores ja no trobaria res, potser em va veure i va pensar que deuria venir d'una festa molt divertida. Jo li vaig demanar foc per fumar-me un cigarro dels normals (dels salvats), ja que l'encenedor que tenia a la bossa ja no era útil i el meu havia explotat a la platja hores abans.
Estic passant un estiu d'aquí cap allà. No és perquè viatgi per tot el món o perquè faci excursions fora amb els meus amics, no. Em passo els caps de setmana mirant Aquí no hay quien viva i Vendelplà per les nits i pels matins. Els vespres els passo treballant treient plats de pizzes i pastes.
Entre setmana miro de divertir-me, anar a la platja, descobrir bars macos pel barri i mirar Laberint d'ombres. Tampoc està gens malament.
És dimecres. He de decidir encara què faré avui. Bona tarda.

Aquí todo es diversión hasta que salga el sol

No és aigua.

Molt fan de Fanny Lu. Creia que només tenia una cançó bona però la veritat és que tot el disc ho peta bastant. Abans que ens emportem ensurts, per si algú que llegeix això sent interès per buscar que és Fanny Lu, m'agradaria aclarir el concepte. Sí, és reggeton.
Després d'aquesta aportació musical començo aquesta entrada del blog, la qual serà molt sentida.
Aquesta nit tinc una cita a les 20.30h. També coneguda com entrevista de feina. A partir d'aquesta hora sabré quin estiu m'espera. Pot ser que em trobi a Barcelona a la ruina màxima però de vacances absolutes, o pot ser que acabi hipotecant tot el meu estiu en una pizzeria d'un poble de la Costa Daurada. Aquesta segona opció implicaria una marginació social extrema amb només un preciós mòbil Nokia (el meu) com a distracció i contacte amb la realitat. Bé, també tinc una tele a l'apartament on podré seguir la Riera cada dia i posar-me al dia de Sálvame. Amb això estic dient que no tindré un ordinador per seguir mirant la nova sèrie que hem descobert, Girls, brutal, per cert, ni podré actualitzar el blog (això és una exageració perquè no actualitzo mai ja).
Així que bé, només deixar patent que vull que em dónin aquesta feina per ser una mica menys pobra i poder pagar-me el rodalies per venir a Barcelona algun matí, per no quedar-me sense amics pel fet de viure a l'estranger.
Només em queda un examen de recuperació i estaré absolutament de vacances estudiantils. M'encanta perquè quan repeteixo un examen em plantejo quin tipus d'estudi vaig fer pel primer, com vaig tenir el valor d'escriure alguna cosa amb sentit.
Bona tarda i bon estiu!