17 d’octubre 2010

Y esa risa nerviosa

Vale, apassionant. Osigui.. fascinant.
Després de la cançó "Loca" absolutament insoportable, on Shakira es banyava a les fonts de Barcelona, I'm addicted to you és un temazo increible. Aquesta dona no podia decepcionar-nos.

Bé, avui és un dia important. Avui és EL DIA.
(Siusplau, sentim la sintonia dins del nostre cap... dins del nostre cor). Avui comença l'escència de l'inici del curs, el fet que havia de produïr-se el mes setembre i es fa realitat a mitjans d'octubre.
Indhira!!! Indhira!!!

Avui comença la vida en directo, avui comença la vida, avui Mercedes Milà em farà feliç.

Avui comença Gran Hermano.
Si als videos del millor reality del món hi posen la cançó de Shakira ja serà lo más.

M'estic adonant que estic molt nerviosa.
Conectamos con la casa.

13 d’octubre 2010

Provem d'encaixar en escenes boniques

Saboreando, sa, saboreando...
Por la arena del Caribe conocí a una muchacha.
Com m'agrada parlar en anglès amb accent forçadíssim. És una cosa que trobo que s'hauria de fer més, com menjar pizza de pernil i formatge. Trobo que és bastant necessari per la societat.
Crec que Manel hauria de treure segon disc ja. Crec, fermament, que els grups del facebook estàn en decadència... con lo que yo he hecho por ellos. 

Tinc un problema seriós amb les ungles (si, en aquest blog són bastant protagonistes). Se'm tornen grogues de tantes pintures. El sabó ha perdut el seu efecte. Sembla. What an horror!

Avui la Lecturas no estava massa interessant.
Al 2000 Rocío Carrasco era massa famosa.
Crec que el tabac normal ja no m'agrada.

12 d’octubre 2010

No tengo a nadie ni perrito que me ladre.

Crec que miraré les sèries entre setmana i als caps de setmana em dedicaré a no estar a casa.

La foto de l'esquerre és d'un cap de setmana, farem veure que no és aquest, i hi apareix un ginlemon i un whiskycola. Casualitat.
No està a casa no significa veure alcohol. Mai.
No està a casa no significa tornar al Be good un divendres.
Aqui en la playa, María, como se goza.
No està a casa no significa escoltar el disc de Plats Bruts a casa l'Andreu.
No està a casa no significa anar a veure a Luis Enrique darrere d'una reixa perquè les entrades són cares.
No està a casa no significa anar al Karma a preguntar si és gratis i que ens diguin que no.
No està a casa no significa celebrar el cumple de la Nunu amb guitarres al bar (tancat) de l'Auditori acompanyats del diluvi universal.
No estar a casa poden significar moltes coses però, aquestes que he dit, mai.
Què us penseu?


10 d’octubre 2010

Los restos de un castillo que nunca se construyó..

En su punto de sal.
Avui és un d'aquests dies que fan molta gràcia 10-10-10. M'hagués fet molta ràbia si no hagués tingut en compte aquest detall al llarg de tot el dia.
És diumenge però demà dilluns és pont i no matinaré fins dimecres. Aquesta és la intenció.
Demà escoltaré des del segon pis de l'Auditori (des de fora) a Cecilia Bartoli i les seves dues hores d'aplaudiments.
Deixar-me créixer les ungles i llimar-les donant-lis forma m'apassiona. Canviar-lis el color cada dia és divertidíssim i escriure sobre el teclat amb els dits estirats em fa molt riure. Escoltar Ecos del Rocío em fa bastant riure també.
Torna a fer calor a ple octubre. És fascinant.
Però torna a ploure quan vaig amb vestit. 
Jo també vull fer un motí pirata i demanar-li a Johnny Depp que vingui.
Jo pensava que aquestes coses no passaven.
Vull anar a fer un cafè.
Vull veure a Luis Enrique.

07 d’octubre 2010

El rey lloró de emoción en el enlace de su hija

Moda 1997
Molt bona tarda des de la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Bellaterra. Té guasa que estigui en un campus universitari ara mateix, quan mai a la vida he estudiat a una uni i dubto que algun dia ho fagi. Però mai se sap.

Estic rodejada de revistes del cor. I el més important, encara que m'ho he de mirar bé però, és possible que trobi Superpops i Bravos de l'època on jo i aquestes revistes èrem millors amigues.

Moderneces.

Suposo que molts ho sabeu però, us comunico que adoro la meva nova feina. Estic enviant unes cosetes de la boda de Los duques de Palma. Cal dir que l'escència de l'article està en la pamela de la Infanta Elena. M'encanta.