Macetas condenadas al invierno más cruel

Cuenta los siglos con los dedos.

I vint-i-set dies més tard passo per aqui. La vida en Marte (e).
Poca feina a la biblioteca. OBC de divendres a la tarda. Cafès a mig matí. Les dones de reprografia no paren de fer caixa. No puc parar d'escoltar una cançó de Rebeca. Estem apunt d'entrar al mes de desembre. El fred em fa ferides a les mans. Crec que és el primer cop que em passa.
D'aqui dos dies estarem cantant nadales. Jo cantaré els discs de villancicos de Manolo Escobar que hi ha a l'Spotify. La meva família potser no hi està d'acord.
Em queden dues setmanes per fer 22 anys. Des de quan se sap això? Los dos patitos? Què és aquesta broma tan gran?
El fet d'haver fet el batxillerat en quatre anys, el fet de ser del desembre, el fet de seguir escoltant els Backstreet Boys, el fet de que encara vagi amb pantalons acampanats, el fet de que miri Lecturas del 96, el fet de posar-me de foto de perfil les bessones de St Clare's, el fet de mirar Sexo en Nueva York ara, quan ja fa anys que es va emetre, el fet d'anar mentalment a la ESO... hauria de servir per no fer-me gran no? Vull dir, créixer i tot això. Que em creixi el cabell, els pits i les ungles. Però ja està. Aqui ningú parla de madurar.

I'll be there for you

Rachel Green, Ross Geller, Monica Geller, Chandler Bing, Phoebe Buffay, Joey Tribbiani.

'Cause you're there for me too

Me muevo en círculos cerrados

A les 11 del matí, el Carrer Hospital està ple de camions. Quina és la raó d'aquest fet? Suposo que si arribés aviat a la feina no em trobaria aquest desplegament de vehicles gegants que no em deixen passar el carrer i que engeguen quan passo pel davant, amb tota la tranquilitat.

La vida es mejor en compañía.

A Urquinaona ha pujat un senyor amb un micro al metro. Fascinant. Només em quedava una parada per baixar i m'ha sabut greu deixar-lo allà cantant No dudaría d'Antonio Flores. M'esperava més entusiasme per part del públic del metro però, crec que era jo la única que m'agradava el que estava cantant. Això de tenir l'Ipod espatllat em fa descobrir nous talents.

Ahir a l'Auditori va haver-hi l'espectacle de l'any. Jo crec que s'hauria d'incorporar a l'horari setmanal com l'OBC. Estic parlant de l'esdeveniment magnífic de 10 cómicos 10 de Paramount Comedy.
Deu meu senyor! Quin fart de riure.
Sóc absolutament fan de l'humor absurd i reconec que deurien haver coses ahir que no feien gens de gràcia però que jo, en canvi, reia com una boja amb el perill de caure'm de la cadira. Quina feina més horrible tinc.

Vanessa Paradis, ídola suprema.
L'arnacoeur, gran peli.
Vull un cafè.
Vull cobrar.

Y esa risa nerviosa

Vale, apassionant. Osigui.. fascinant.
Després de la cançó "Loca" absolutament insoportable, on Shakira es banyava a les fonts de Barcelona, I'm addicted to you és un temazo increible. Aquesta dona no podia decepcionar-nos.

Bé, avui és un dia important. Avui és EL DIA.
(Siusplau, sentim la sintonia dins del nostre cap... dins del nostre cor). Avui comença l'escència de l'inici del curs, el fet que havia de produïr-se el mes setembre i es fa realitat a mitjans d'octubre.

Indhira!!! Indhira!!!

Avui comença la vida en directo, avui comença la vida, avui Mercedes Milà em farà feliç.

Avui comença Gran Hermano.
Si als videos del millor reality del món hi posen la cançó de Shakira ja serà lo más.

M'estic adonant que estic molt nerviosa.
Conectamos con la casa.

Provem d'encaixar en escenes boniques

Saboreando, sa, saboreando...

Por la arena del Caribe conocí a una muchacha.

Com m'agrada parlar en anglès amb accent forçadíssim. És una cosa que trobo que s'hauria de fer més, com menjar pizza de pernil i formatge. Trobo que és bastant necessari per la societat.
Crec que Manel hauria de treure segon disc ja. Crec, fermament, que els grups del facebook estàn en decadència... con lo que yo he hecho por ellos. 

Tinc un problema seriós amb les ungles (si, en aquest blog són bastant protagonistes). Se'm tornen grogues de tantes pintures. El sabó ha perdut el seu efecte. Sembla. What an horror!

Avui la Lecturas no estava massa interessant.
Al 2000 Rocío Carrasco era massa famosa.
Crec que el tabac normal ja no m'agrada.