Buscando la suerte en la mierda que pisas

Echar perfume a la vida.

Bon dia a tots, són les vuit del vespre. De fet fa tres hores que m'he llevat però la vida no ha avançat massa en aquesta estona.
Localitzem la idea bàsica del que seria acabar l'any de bon humor sense gilipollades. No sé, diguem que som persones adultes amb decisions clares i desitjos raonables que portem del dosmildeu al dosmilonze amb tota l'elegància obtinguda en aquest temps. Osigui, això, que estem bé i contents de com anat l'any.
El 2010 ha estat un any. Definim-lo com es mereix. Ha estat un any. Tots ho tenim clar.
Queden encara dos dies d'aquest espai de temps de 365 dies (mira, ara no sabria dir-te si aquest any han sigut més), però de fet podriem fer ja un resum intern a mode de conclusió, no?
O potser no, perquè bàsicament, ja em direu si cal.
Doncs deixo aquest escrit aqui, com si tingués alguna mena de sentit.
Com si les dues últimes setmanes haguessin despertat en mi un sentiment diferent. O bàsicament és que potser estic una mica fins la polla.

Que el món es tornés normal juntament amb mi, o al contrari. Que se'ns està anant la pinça.
A mi la que més.
Però va! que falten dos dies per cap d'any, i ens posarem molt nerviosos els deu minuts abans de les campanades!