16 de desembre 2010

No me preocuparé más de la cuenta

Quédate conmigo.
Tatatachaaaaaaaán, bon dia. Estic a Bellaterra, a l'autónoma, i no em van massa bé les majúscules.
Estic mirant intervius de l'any 86 i no trobo res del que busco. Només hi ha tetes i cadàvers. Normalíssima aquesta revista.
Després d'un dia de repòs pel meu estimat mal de panxa (latigazos interiors seria la descripció) i una nit de febre, aqui estic de nou al meu lloc de treball de documentació.
Queden tres dies pel gran espectacle auditoril (manolo, ahí estaré), i quatre dies pel segon espectacle auditoril (la festa d'acomodació). Sí, senyor.
Ahir, en plan repòs domicialiri de 24 hores, vaig veure una pel.lícula que em vaig baixar fa temps.
La idea de descarregar-me-la va ser perquè surtia Naveen Andrews (Sayid, sexy, guapo, preciós, de Lost).
La peli em va agradar molt però potser m'hagués agradat més si el senyor sexy no l'haguéssin matat als dos minuts.

En fi, segueixo amb la feina. Aquesta nit quince años tiene mi amor i demà l'altre espectacle auditoril.
Mejor habla con mi abogado.