15 de març 2011

Amagar-me entre un tap de suro i la paret

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
L'alarma del mòbil m'ha sonat quan deuria estar en el meu quart somni i l'he apagat sense voler. La meva son i jo hem de fer un pacte i posar-nos d'acord que l'hora de dormir és quan no hi ha sol. El fet que no m'hagi llevat a l'hora que volia ha provocat que hagués de retrassar unes hores les meves tasques d'aquest matí. Les infinites tasques que m'obligo a fer cada matí i que no faig. Almenys he fet mitja hora de Batuka i ara després d'una dutxa em disposo a fer-me unos lomos adobados Serrano i patates fregides. Com acabo de fer exercici no sembla que sigui tan toci. Mentre escric tot això i vaig a la cuina a mirar com es diuen exactament aquests lloms que estic cuinant me n'adono que surt fumerada de la cuina perque he posat el foc molt alt. Després d'aquest moment Llúvia de Estrellas torno de la cuina i m'asseguro que segueix sonant el disc de Manel que avui són com els protas. M'encanta bastant profundament. Després em dedicaré a assimilar les lletres de les cançons i deduïré coses que no són com que el boomerang li dóna a la cara a la Vanessa. Em sabia greu però resulta que és una metàfora sobre el pas del temps.
Com el temps que passa ara mateix que ja són les 15.30h i la meva mare arribarà en breus i es posarà a mirar la Riera i el meu pare entrarà a la cuina i potser es queixa de que no he fregat els plats.
Així que giraré les patates que hi ha a la paella mentre m'organitzo la pica i preparo l'aigua calenta. Després dinaré i intentaré fer l'esforç de posar una mica ordre a la meva habitació.
I quan ja sigui l'hora d'anar a l'Auditori i pensi en com convéncer als del meu pis perquè em deixin entrar a la segona part, me n'adonaré que encara no he portat les bosses de roba al punt verd que porten tres setmanes al rebedor.
Per acabar, vull dir que la frase "com si sentís ploure" ha perdut el seu sentit per mi. Tot i que m'he perdut la pluja d'aquest matí, ahir a la nit quan intentava dormir, no podia parar d'estar atenta a l'aigua que queia amb força pel cel obert.