Sense dir-nos res però estranyament conscients

A l'endemà no me n'havia oblidat

Hola que tal? M'acaba de saltar una llàgrima de l'emoció veient l'entrada de Laura de GH a la gala com a guanyadora del concurs. Realment sóc una prima.
Potser tinc una choni amagada dins meu. Que escolto Daddy Yankee amb tota la normalitat del món i tinc radioteletaxi i radiolé al mòbil en canales predeterminados.
En fi, que greu tot.
És dijous i ha passat molt ràpid aquesta setmana.
La setmana blanca per la gent que estudia. Jo no recordo que és estudiar ni res que se li aproximi i apart no faig un test d'autoescola des de fa molts dies.
Bé, a tot això en aquests últims dies he comprovat que els calçots no m'agraden, que el carnaval anant de caputxeta vermella és molt divertit encara que no tinguis cap llop, que matinar els diumenges no és tan horrorós, que el cafè amb gel a ple març està molt bé, que dejardefumar no existe, son los padres, que sortir fins les 3 està bé perque hi ha més coses gratis i que dormir 14 hores no és molt normal però jo ho faig.