05 d’abril 2011

A mi me basta abril para sonreir

Alex Karev
All of these lines across my face..tell you the story of who I am.. Fan absoluta de l'últim capítol d'Anatomia de Grey. L'inici de la meva obsessió per les sèries va venir gràcies a Meredith Grey i companyia, tot i que bastanta culpa la té lo bé que li queda la bata de metge a Alex Karev. No, aviam, realment la bata no m'importa.
Ara estic apunt de finiquitar sexo en nueva york. He d'agraïr bastant que la meva memòria hagi optat per oblidar de què anava la pel·li que van fer després de que s'acabés la sèrie, i ara a pocs capítols del final em segueixen sorprenent les coses que passen.
Canviant de tema, comentar un moment que segueixo enganxada al Reencuentro de Telecinco.
Ara que tinc whatsapp em considero una persona més moderna, tot i que he de portar el carregador a sobre tot el dia perquè el meu mòbil Nokia no està acostumat a tanta modernez.
Aquest mes d'abril faré tant poques hores a l'Auditori que em riuré bastant quan cobri la nòmina i vegi que torno a ser pobre. Justament ara que, bàsicament, no em va massa bé (quan va bé?) perque vull treure'm la teòrica del cotxe.
Els testos els faré cuando cambie el viento.

La sensació tan bona de saber que acabes de dinar mongeta tendra amb patata i llom a la planxa s'allunya del plaer de menjar-te un plat de macarrons amb frankfurt, però en aquest cas me n'alegro que la verdura (només aquesta) m'agradi i m'atipi. (la paraula atipi acaba de fascinar-me absolutament, ara mateix).
En fi, m'encanta el sol que fa, m'encanta saber que la meva panxa de tocina comença a desaparéixer, m'encanta la primavera, m'encanta l'abril i m'encantaria anar al Merlín cada cap de setmana. Ah no, que ja ho faig.
So many stories of where I've been, and how I got to where I am..