No tot era físic ni mental. També era sentimental.

Es meu eclipsi total, sa meva love song.

Parlar en mallorquí és com molt sofisticat. Em baso, principalment, en com sona Antonia Font.
Recordo un noi que fa (moltíssims) anys em parlava via messenger amb l'article salat i m'apassionava.
L'accent. Ell no tant.
El que no crec que sigui massa sofisticat és beure Cocacola en tassa.
Jo ara estic bebent cafè (soluble) amb llet en got de plàstic i tampoc em sento massa elegant.
Tot i que, els pantalons de pijama de dàlmates que m'he posat per estar per casa, no crec que aportin massa estil al moment.  

Véns cap a jo, m'abraces i plores, i me trepitges un peu. Li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell. És en directe i ho televisen a tots es cinc continents.
Damunt es pòdium amb sa medalla, mos dóna'm sa mȧ,
senten pes micros així com mos casen i dins sa tele tu i jo mos besam.