Bon
dia des de la meva casa imaginària, situada a la part més rica de Nova York. No
sé com assegurar-vos l'existència de la vida en marte, per tant he
decidit acomodar-me a la meva nova mansió. Avui, a part de recordar que és Santa Eulàlia, cosa que em fa increïblement il·lusió, celebro els meus 23 anys i l'inici d'aquest nou blog. Des d'aquí saludo a tothom que vulgui llegir-lo. Siguem-ne conscients que no diré res de vital importància i que regnarà l'absurditat per sobre de tot.
He passat el matí donant voltes pel centre buscant alguna cosa per posar-me aquesta nit. Havia de ser una ruta senzilla, entrar a l'H&M i sortir, però no ha estat així. Després de passar per quatre o cinc botigues provant-me talles que no m'entraven, intentant escoltar la ràdio del mòbil mentre es barrejava amb la música del Bershka, ai, he anat a la biblioteca a llegir un llibre que m'entra a l'examen del dilluns. He passat el matí del primer dia amb 23 donant voltes pel centre comprant roba i llegint a la biblioteca. Hola, que algú em dispari.
Aquesta nit al Xino de Tallers ens trobaran a faltar. Suposo que els meus
companys de festa enyoraran el licor que beuen allà. S'hauran de
conformar amb els cubates carregats del Santi mentre mirem el Barça. He
d'imprimir tres mil flyers i concentrar-me perquè a la 1.30 estiguem tots preparats per ballar Danza Kuduro.
