Aquest matí m'he llevat a la una. Els meus pares i el meu germà estaven a casa. Resulta que a 19 de desembre tenen, els tres, un dia de festa que jo m'he passat dormint ignorant que entrava a classe en tres hores. Com la mandra era immensa per fer feina de la uni m'he posat dos cds de Bustamante i m'he posat a recollir la roba de l'habitació. No, no fa riure. Crec que aquests dies que tots estem a casa, fa fred, em poso música d'OT i m'arreglo l'habitació, són els dies que fan més Nadal a casa meva. Aviam, potser m'he flipat una mica però he tingut aquesta sensació i era bastant agradable.Parlant de Nadal i de sensacions agradables: aquí teniu el regal que he rebut de l'amic invisible.
La Júlia m'ha obsequiat amb un dels millors jocs del món amb les cares més adequades i divertides del famoseo mundial i a qui admiro bastant rotundament, juntament amb les millors fotos de perfil dels beefes invisibles d'aquest 2011. És com màxim. M'encanra i m'encanta. Tant com la samarreta que presumeixo i que tinc des de que vaig fer els 23. Ibra (aquí hi aniria un cor).
Me n'he d'anar. Avui tinc pressa. Quimi em ve a buscar en moto en mitja hora. Tenim festival d'acomodació.
