Un petó, ja era de dia, en un carreró d'El Born

Si és de nit, alçeu la vista

Dilluns. 14 hores he dormit avui. No era la meva intenció. Vull mirar pel·lis i he de llegir lectures per classe. Es veu la diferència entre el vull i l'he de però la veritat és que a vegades em fa menys mandra llegir les lectures mentre vaig a classe que llevar-me d'hora per començar la llista immensa de cine que vull veure i no veig mai.
Segueixo mirant La Riera, Anatomia de Grey quan tinc el dia i How I Met Your Mother quan em ve la inspiració. Caso Abierto ja no puc trobar-ho a enlloc i em deprimeix enormement. També pot ser que no trobi res perquè la meva gràcia buscant enllaços és nefasta però m'hi he posat bastant en serio. Vull començar a veure Laberint d'Ombres en algun moment, pròximament, i donar la cara davant del malson que em va fer tenir por part de la meva infància: Gemma Aimerich a la meva finestra. A l'alçada del pànic que em feia imaginar-me que Jack Nicholson disfressat de Joker pogués passar pel passadís de casa meva. Per no parlar de la por que em feia quan a Cariño he encogido a los niños, Wayne Szalinski descobria l'escombra amb la que havia escombrat els seus fills. Uf déu meu, encara tinc esgarrifances només de pensar-ho. Puto Rick Moranis! Crec que intenta fer gràcia però fa més por que Christopher Walken. En fi, que miraré Laberint d'Ombres algun dia. Montse Germán, no et tinc por.
Aquí he deixat constància de la meva passió pel Cinema i la TV. Estudio això i només cito cinema dels anys 90 que em fa por. Bastant lamentable.
Ah, a tot això, al final resulta que no ho he aprovat tot aquest semestre. Que bé eeeh. Ah, no.