And your footsteps will always fall here...

...along England's greenest hills.

Sembla que, per fi, tot comença a tornar a la normalitat. M'he llevat abans de les tres de la tarda i vaig amb la bata d'hivern posada. M'estic posant al dia amb Anatomia de Grey, cosa que considerava impensable ara que havia redescobert les grans joies de tv3. Però ja he parat. Després de Laberint i Nissaga vaig veure Mar de Fons. Seguidament vaig intentar Zoo i només vaig suportar un capítol. Amb aquest nom ja creia jo que no seria molt del meu estil.
Aquest estiu se m'ha fet etern. M'agrada, m'encanta i em fascina Barcelona, però l'agost aquí és avorriment màxim si gaudeixes d'una pobresa absoluta. La meva targeta de crèdit ja no respira per si sola.
Aquest any no sé si faran Gran Hermano al setembre. És una de les meves grans alegries quan arriba aquest mes, juntament amb les festes de La Mercè. De petita em feia il·lusió tornar al cole i em feia posar trista Lady Di. Més o menys com ara.