Si esto fuera una peli francesa, tu y yo acabaríamos casados

Y ella se llamaba Viernes.

És 11-02-2011 (tenia la nota mental de recordar aquest dia perquè és com molt graciós).

Ahir a la nit tenia moltes coses a dir al blog.
Bé, moltes coses tampoc, vaig fer una mena de oda a Johnny Depp que s'anomenava Fandandos ar Yoni però quan ho vaig veure publicat no em va acabar de fer el pes. Em vaig conformar amb pujar una foto al muro del Facebook i admirar-lo en dues línies.

Ahir estava amb l'eufòria de tornar de veure dues hores de riure màxim amb Goyo Jiménez al teatre Capitol. Ara són les cinc i algu de la tarda i en dues hores estaré treballant i encara vaig en pijama. L'eufòria no seria el que més em caracteritzaria ara mateix. A part, estic escoltant Octubre de Pastora i no és la cançó més animada del món, que diguéssim. No sabía bien, dónde estaba. No sabía bien, lo que buscaba. No sabía bien, lo que añoraba. Y se lanzó a correr a donde no la amaban. Tot i que Dolo mola bastant.

Avui és divendres. A mi els divendres m'encanten. Últimament no tant. Útimament no semblen divendres.
Porto dies reflexionant sobre el futur professional que m'espera. Que m'espera o que em vull plantejar.  Construeixo idees i després les desfaig. Tot això mentre miro Infidels, How I met your mother i Grey's Anatomy, i vaig a comprar al Condis i faig el ridícul quan intento lligar el carro i no puc, i em plantejo unes tres vegades al dia que hauria de comprar-me una tarjeta pel mòbil per poder-hi posar cançons.
Quan el meu Ipod va morir, em va fer tanta mandra comprar una tarjeta que ara he d'escoltar l'home que diu quina és la pròxima parada del metro.

Ojalá que llueva café

L'últim antibiòtic de la setmana. Anar a Horta a prendre algo. La cançó de l'anunci de Nocilla. La cervesa 0,0. Cuinar sobres de pasta oriental. Llevar-se a les 14h per necessitat. Els cigarros que no em fumo. Les fantes de llimona sense ginebra.

Tenemos la mala costumbre.

Twittejar després de les gales d'OT. Twittejar després de les gales de GH. Mirar la 4a temporada de Sexo en Nueva York. Tornar a escoltar la cançó de l'anunci de Nocilla. Dinar en pijama perquè s'ha fet tard. Posar-se el despertador a les 9 per prendre l'antibiòtic. Tornar-se a dormir. Anar a les Enfants sense alcoholitzar-se.
Anar al dentista com a rutina. Escoltar Sisters of Mercy per saber quin entrepà m'estic menjant. Demanar roquefort sense vergonya. No veure La riera per mandra d'estar al menjador. Beure suc de taroja del Condis.
Omplir de verd el quadrant de febrer. Mirar tutorials de Photoshop per Youtube i no entendre'ls. Suportar el fred polar de Barcelona. Preguntar preus a l'autoescola.
Desitjar prendre cafè. Sopar dues vegades per gula. Que se t'enganxin cançons de Beyonce.
Que es buidi una taula de vint persones. Bona nit, al fons del passadís a mà dreta.

Lo que tanta gente anda buscando por ahí

Lo mismo que ayer.

Avui no tinc massa cosa a explicar. Actualitzo perque és 11-01-11 i fa com gràcia però, crec que farà més gràcia d'aqui un mes quan sigui 11-02-2011. Però ara ja estic actualitzant (nota mental: actualitzar d'aquí un mes).
Doncs bé, això, què tal? Ara per ara em trobo que tinc el temps lliure més ampli del món. També he de dir que ara tindré temps d'arreglar l'habitació més desordenada del món. La meva. I de prendre llet amb colacao davant de l'ordinador, de dormir per avorriment, d'enganxar-me a la Riera, de posar-me al dia amb How I met your mother, de cremar l'habitació... ai no, ordenar-la que és molt fàcil. Horrort.
No sé bén bé quina foto posar, així que posaré una de la gran diva dels 90. És mentida, als 90 no ho pensava. Ho penso ara, per tant, ho poso. Ara. Geri Halliwell.
Acabaré somniant que la meva funció al món és fer grans les pastisseries dels meus amics.

Rosa que l'amor s'hi posa.

Como una ola, tu amor llegó a mi vida.

Alejandro Sanz y Jaydy Mitchel, padres de una niña. Tita Cervera y su hijo, inseparables. Hijos de famosos, inocencia bajo los focos. Su trágica muerte ha conmocionado el mundo, Diana irrepetible. Elena y Jaime descansan ya en su hogar de París. Se habla de una posible boda entre Sonia Moldes y Rodríguez Menéndez. Eugenia Martínez de Irujo pide la nulidad. Fran Rivera, el papá más deseado. Enrique Iglesias y Anna Kournikova, cariñoso reencuentro en Londres. Confunden al hijo de Andrés Pajares con el presunto asesino de Versace. La visita del papa. Montilla dice que no admiriá injerencias externas ni presiones. Rociíto y Antonio David vuelven a ser una familia feliz. Alejandro Sanz en su casa de Miami. La boda de Carlos y Diana. Las ruinosas fincas del marqués de Griñón. Pajares, muy cariñoso con una rubia. La boda de Rocío Jurado y Ortega Cano. Carmina Ordoñez se emociona al ver torear a su hijo. Rodríguez Menéndez presentó la demanda de Antonio David. El nuevo yate de la baronesa Thyssen. Las fotos oficiales del hijo de los Duques de Lugo, Felipe Juan. Eugenia y Gonzalo juntos de nuevo. Chabeli Iglesias celebra su treinta cumpleaños. Rocío cuenta la verdad. Andrés Pajares en libertad con cargos. Cristina e Iñaki, una boda deslumbrante. Borja Thyssen y Blanca Cuesta, amor viento en popa. La nueva vida de Rociíto.

Apura el último cigarro en el balcón

Se pone su vestido y se siente singular.

Portem cinc dies de 2011. Mola eh? Avui és la nit de Reis. Normalment jo a aquestes alçades, ja havia tirat la carta als reis que venien al meu cole el dia 4 al vespre.
Aquest any, per no defraudar als anys anteriors ni a la meva paret, demano el calendari de Johnny Depp.
La meva habitació guanyaria el premi al desordre mundial però, amb el Johnny a l'habitació, el desordre té un rollo més sexy. Quines idees, eh?
En fi, la(es) festa(es) de cap d'any van estar molt bé. El Montseny és molt maco. La cobertura del meu mòbil Racc també és molt maca (massa). I no poder fumar als bars és curiós. Sense dramatismes però, no deixa de ser curiós. Tan curiós com els gestos que fa Fran Perea.
Avui he demanat per telèfon les lentilles. He dit "tot igual que l'última vegada que vaig anar a buscar-les", i diu "vas venir per última vegada fa un any" i he respós "exacte, les de sis mesos". Tot molt saludable.
Ara només fa falta trucar al dentista i no cancel·lar la visita per una festa d'acomodació.
Odio quan a la biblioteca em dóna el sol a tota la cara. Ha sigut escriure-ho i que tornés l'ombra.
Ai, això s'acaba. La Rociíto i el Fran Rivera ja no formaran, en breus, part de la meva vida.
Tot i que, amb el temps lliure que tindré a partir d'ara, no descarto posar-me a mirar programes del cor cual señora que.
Ara tornarà el sol.