El que ens lliga i ens lligarà sempre és un privilegi, però també una condemna

Son aquells que no vaig tenir.

Laberint d'Ombres. Capítol 450. Els canelons estan al forn. Sempre els faig al microones per mandra, per gana. Però avui volia treballar-m'ho una miqueta. Ahir vam anar a córrer per la platja. Fer l'operació biquini per novembre també està bé.
S'aprimarà pirri amb la barreja de córrer i canelons.
La meva vida social real comença a comptar a partir de les cinc de la tarda apròximadament. La vida social irreal està a 3alacarta, com ja he comentat, i comença tres hores abans. Quan em llevo.
Quan veig que la gent esmorza sucs de taronja i cafè amb la llum del sol, maleeixo està a les quatre de la tarda fent el dinar en pijama. Em pregunto què fan per no tenir son. O per tenir son a la nit.
En aquests moments enyoro anar a classe o treballar pels matins. És lamentable pensar això, en sóc conscient. Demà m'intentaré llevar com si tingués alguna cosa interessant a fer. Em fare un cafè, vestida de persona...o potser demà no.

Només em queda un desig a hores d'ara

Spice up your life

Sóc fan de quan un dels meus tres carregadors de Nokia funciona. Sóc fan de la cançó de Cerca de mi piel de David Bustamante. Sóc fan del N3. I també de l'N2. Sóc fan de baixar una parada abans i fumar-me un piti de camí. Sóc fan de la Senyora Cèlia. Sóc fan de Salvador Borés. Sóc fan, altre cop, de Salvador Borés. Sóc fan de l'electrolatino. Sóc fan de plorar amb retrobaments Mati-Cesc a Laberint d'ombres. Sóc fan dels pijames d'estiu. Sóc fan d'endreçar-me l'habitació i després posar encens de cirera. Sóc fan del Raval. Sóc fan de l'estiu. Sóc fan d'estar de vacances. Sóc fan del ventilador que tinc al meu cuarto. Sóc fan de moltes coses. Sóc fan d'aquesta foto. Sóc fan de la lassanya. Sóc fan del mural de la meva habitació. Sóc fan de prendre el sol. Sóc fan de celebrar festes. Sóc fan del vi de la casa. Sóc fan de ser fan.

Cremes hidratants per no fer-se gran

He canviat nostàlgia per coses a fer.

Ahir se'm va petar la crema solar a la bossa quan estava al nit bus tornant a casa. La fiesta padre si hagués acabat a l'Apolo i hagués fet allà l'espectacle estiuenc. El paper de liar que ja estava fet pols perquè li va caure vi blanc a sobre, no he pogut ni veure el seu estat. L'he tirat juntament amb la bossa, les tires dels filtres i el que quedava del tabac. Les claus les vaig salvar refregant-les pel vestit, el qual ja estava pringat tot de crema. Tot això pel carrer a les 3 del matí. Una noia em va preguntar si hi havia algun lloc per anar a prendre alguna cosa. La meva imatge era lamentable i vaig dir-li que a aquestes hores ja no trobaria res, potser em va veure i va pensar que deuria venir d'una festa molt divertida. Jo li vaig demanar foc per fumar-me un cigarro dels normals (dels salvats), ja que l'encenedor que tenia a la bossa ja no era útil i el meu havia explotat a la platja hores abans.
Estic passant un estiu d'aquí cap allà. No és perquè viatgi per tot el món o perquè faci excursions fora amb els meus amics, no. Em passo els caps de setmana mirant Aquí no hay quien viva i Vendelplà per les nits i pels matins. Els vespres els passo treballant treient plats de pizzes i pastes.
Entre setmana miro de divertir-me, anar a la platja, descobrir bars macos pel barri i mirar Laberint d'ombres. Tampoc està gens malament.
És dimecres. He de decidir encara què faré avui. Bona tarda.

Aquí todo es diversión hasta que salga el sol

No és aigua.

Molt fan de Fanny Lu. Creia que només tenia una cançó bona però la veritat és que tot el disc ho peta bastant. Abans que ens emportem ensurts, per si algú que llegeix això sent interès per buscar que és Fanny Lu, m'agradaria aclarir el concepte. Sí, és reggeton.
Després d'aquesta aportació musical començo aquesta entrada del blog, la qual serà molt sentida.
Aquesta nit tinc una cita a les 20.30h. També coneguda com entrevista de feina. A partir d'aquesta hora sabré quin estiu m'espera. Pot ser que em trobi a Barcelona a la ruina màxima però de vacances absolutes, o pot ser que acabi hipotecant tot el meu estiu en una pizzeria d'un poble de la Costa Daurada. Aquesta segona opció implicaria una marginació social extrema amb només un preciós mòbil Nokia (el meu) com a distracció i contacte amb la realitat. Bé, també tinc una tele a l'apartament on podré seguir la Riera cada dia i posar-me al dia de Sálvame. Amb això estic dient que no tindré un ordinador per seguir mirant la nova sèrie que hem descobert, Girls, brutal, per cert, ni podré actualitzar el blog (això és una exageració perquè no actualitzo mai ja).
Així que bé, només deixar patent que vull que em dónin aquesta feina per ser una mica menys pobra i poder pagar-me el rodalies per venir a Barcelona algun matí, per no quedar-me sense amics pel fet de viure a l'estranger.
Només em queda un examen de recuperació i estaré absolutament de vacances estudiantils. M'encanta perquè quan repeteixo un examen em plantejo quin tipus d'estudi vaig fer pel primer, com vaig tenir el valor d'escriure alguna cosa amb sentit.
Bona tarda i bon estiu!

De repente ¡trá trá! llegó su novio ya

La segunda versión

Quiero rayos de sol, tumbados en la arena y ver como se pone tu piel dorada y morena.... Hola sandàlies, hola xancles, hola pijama de tirants, hola terrasses fins tard, hola calor, hola estiu...! Bé, això quan dura més de dos dies, que ahir com una campiona amb sandàlies i els peus congelats.

Bé, encara que faci una mica de fresca, el temazo de Jose de Rico és màxim.
Faré honor a un dels meus últims retweets: "Voy a hacer algo extremadamente original: una entrada en mi blog explicando por qué no escribo mucho últimamente". Mira doncs no ho sé perquè no he actualitzat últimament, suposo que perquè m'ha fet pal i perquè tinc zero inspiració. Quan estava més onfire semblava que el blog molava més, ara escric merdes que no tenen cap mena d'interès, com això que estic escrivint ara.

He arribat a a la conclusió que el boom de lavidaenmarte va ser el meu any sabàtic sense estudiar, i ara amb tants treballs escrits, relats i feina relacionada amb penjar entrades a un blog amb exercicis d'assignatures coñazo, han fet que la meva passió bloggera disminuís.

Però bé, he tornat perquè d'aquí dos dies ja acabo el primer curs de la meva primera carrera (hola flipada) i volia deixar patent la meva felicitat. Ara em venen examens però tinc tot el temps del món per estudiar, ja que tots els meus serveis en verd ja me'ls vaig posar quan estava estressada, i ara amb tant vermell ja no podré lluitar ni pel guardaroba.

Fa un temps vaig fer l'esforç d'apuntar-me al mòbil les coses "gracioses" que podia penjar al blog. Mira, realment potser feien gràcia en aquell moment. Possiblement estaria a Porta Padilla de Sala 2 un dia que m'avorria absolutament.

Guau, no val la pena ni mencionar les notes del mòbil perquè són d'importància zero. Només parlo de la reflexió d'arribar tard als llocs i que segons si són i 55 penses que és tard i quan són i 1 creus que és just.
Després tinc apuntada una frase que va dir el meu pare parlant de nosequé que em va semblar guai en quant a la vida en general: "les coses s'han de fer quan un les pensa, si no, cagada". Potser parlava sobre que s'havia descuidat d'imprimir una cosa i ara havia apagat l'ordinador. Reflexió absurda.

Buenu, almenys amb aquesta entrada, el blog canviarà de foto i títol. Bon dia i gràcies.