Oh no! Qué voy a hacer si no estás!

Más, te quiero y quiero más.

Bé, suposo que arribat el punt en el que s'ha trobat la meva panxa ha sigut estrictament necessari volver a las andadas. Avui he tornat a fer Batuka. Els inicis d'aquest blog (recordem) vaig dir que em tornaria com Jéssica Expósito (risas enlatadas). En fi, ho trobava a faltar. Ara estic menjant una amanida de tomàquet, formatge light, olives i tonyina (una amanida de la qual podria menjar tota una família sencera).
A la cuina hi ha uns raviolis que no em menjaré (espera't!).
He de dir, ja que parlem de Jéssica Expósito i de Batuka, que els orígens de que aquesta gent es fes famosa va venir gràcies a un programa de televisió que aquest diumenge diu adéu per falta d'audiència.
Des d'aqui declaro la meva absoluta indignació i exigeixo un audímetre a casa meva. Això suposa una desgràcia per la humanitat. No sé com ho veieu però, Operación Triunfo és la vida.
Sabeu que sempre he defensat Gran Hermano i ho seguiré fent tot i que en sóc conscient que és telebasura. Telebasura que m'entreté, em fa riure i m'apassiona.
OT no és telebasura tot i que ara al CHAT es dediquin a jugar a beso, verdad o atrevimiento (joc odiat per mi mateixa des de los tiempos de antaño).  Però Telecinco és així, que hi farem.
No em posaré a defensar el format ni els programes musicals ni tota aquesta mandanga però, espero que tots els que penseu que preparar-se cançons en una acadèmia per defensar-les en una gala és telebasura estigueu mirant cada dia documentals d'ossos a la 2.
Bé, tocarà acceptar aquesta injustícia tan gran.
Després de veure el que acabo d'escriure crec m'estic convertint una mica a la pobre nena que defensa a Justin Bieber i que quan creixi morirà de vergonya.
Que os peten.