Voy a empezar por los bares

La vida és la vida i no canviarà.

Molt bé. Dilluns i aqui a casa meva tothom ha anat a treballar. Tinc un croisant de xocolata davant meu que ha aparegut no sé com però que és gegant i no me'l podré menjar tot. Lo fort és que em fa com mandra. M'estic bebent un cafè d'aquells solubles que sempre m'han semblat dolents i ara m'agraden. En fi, m'agrada el cafè soluble i em fan mandra els croisants gegants de xocolata. Molt normal tot. Sóc les 10.21 de la matinada  I em posaré a fer testos d'autoescola. He recordat que no he portat les fotos de carnet tot i que he tingut molts dies. Estupendu. Miraré pel·lis que me n'he baixat mil i miraré Infidels que vaig bastant atrassada.
Mentrestant twittejaré a la Nina, a Manu Guix i a Noemí Galera i els hi agraïré aquests 10 anys de felicitat. Ahir no vaig poder disfrutar massa de la gala perquè la connexió amb la web de telecinco es va bloquejar quan van dir els guanyadors i quan van cantar mimúsicaestuvoz. Així que fatal. A part vaig passar-me 5 hores que van semblar unes 500 a l'Auditori escoltant una gent que canta Gospel i celebraven deu anys. Twocats pel Gospel. Si, realment ens van tocar, i molt. Vaig arribar tardíssim a casa. Jo volia celebrar els deu anys d'OT però es veu que en aquesta vida no es pot tenir tot.
Ara, lo que si que es pot tenir és el que queda del sello de l'Apolo del divendres al canell esquerre, i el que queda del sello del Merlín del dissabte al canell dret. Això és vida.