Pero Marta ya no dice nada porqué no hay nada más que pueda decir

Poso dues fotos..

Bon dia després d'un acte de jocs florals a l'Auditori i un vermut al Fort Pienc.
Escolto Johnny Cash des de l'Spotify amb, encara, unes set hores i mitja per endavant.
Evitant pagar pel premium.
Em fa més interessant escoltar Johnny Cash, trobo jo.
Ara com miro Caso Abierto se'm va enganxar aquesta música d'un capítol que parlava d'un cas de l'any 1968. M'apassiona.
Em deu fer més interessant escoltar això que no pas Daddy Yankee. Però, en fi, es lo que hay.
Ha millorat bastant la presentació de la meva habitació (anteriorment anomenada: cuadra).
Només queden per mirar i ordenar (i tirar tot el que no faig servir) uns armaris que tinc adalt de l'estanteria de sobre el llit.

..perquè no tinc frase.

Ahir vaig fer dos viatges a les escombraries del carrer Aragó, per llençar cartrons inútils que estaven a la meva habitació guardant instruccions de mòbils que vaig tenir al segle passat, i apart, més bosses amb cintes de vídeo amb sèries i programes gravats que, puc veure per Internet i, que apart, no em poso a mirar mai perque el vídeo tampoc està endollat. Molt normal tot.
Vaig trobar un diari personal que vaig escriure només durant dos o tres dies quan tenia 14 anys i que vaig estripar immediatament (després de llegir-lo) per vergonya màxima pròpia.
Estic fent fotografies del procés d'ordenar l'habitació, tot i que no les penjaré mai perquè no tenen cap gràcia.
No com altres coses que si que tenen gràcia. I molta.