03 de juny 2011

Era primavera, el sol salió ese día.

El recuerdo de unas pocas horas
Toma Buenos días? Aquesta seria la meva manera de respondre el telèfon des del dimarts.
Almenys en l'horari de 10h a 14h. Seria extrany que ho fes la resta d'hores. Ah no, calla! Que la resta d'hores em dedico a dormir! Lamentable dormir 6 hores de migdiada en contra de la meva voluntat.
Això si, avui estic com una rosa i és divendres. Avui petem-ho, siusplau.
Justament avui que estic activa no truca ningú a l'oficina. Només han trucat un cop i he tingut els meus problemes per deduïr si em trucava una Gema o un Chema. Perque era una noia de venia de part d'un noi.
Un lio, vamos... En fi.
He d'anar a comprar roba. Aquests dies encara tinc excusa per anar amb el jersei vermell perquè fot bastanta rasca però, com vingui solano no tindré més remei que gastar-me els pocs diners que he cobrat aquest mes per comprar jaquetes d'entretemps.
De fet, també hauria de comprar-me samarretes. La del Manolo Escobar pot fer gràcia però no tanta.
I n'hi ha que em fan semblar un tocino i llavors potser que em miri algunes així barates.
Encara no sé on anar a dinar avui. Realment em fa més mandra pillar el metro i anar a casa que quedar-me pel centre i anar a un bar de menú (ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula).
En aquesta última mitja hora he après més de postpo que en dos anys de classe. Bah, tampoc.