La nit de Sant Joan

ANY 2008

2009

Que se n'ha fet del meu fotolog amb més de 3 posts al dia? Guayomuní està morint a poc a poc, tal com ho va fer en el seu moment la pobre niña reinaflor. Però bé, en fi, avui és un dia d'alegria, ja que avui els meus pares celebren els seus 31 anys de casats, tan feliços i menjant anissos, i perquè aquesta nit és la més curta de l'any, però no per això la menys esperada. Potser l'any passat l'esperàvem (o la desesperàvem) amb més passió i ganes, però per tema de pactes i demés, en canvi avui, assumint l'estiu passat, la tardó, l'hivern i la primavera, arribem a aquest dia amb la millor cara del món. La nit dels petardos que ens fan por, la nit de les vangales i les bombetes que ens fan gràcia, la nit de la taja (com si fos l'únic cop a l'any), la nit de la platja, la nit que es toca la guitarra i es prenen drogues importades de les terres angleses, la nit de les xancles plenes de sorra, la nit en què celebrem l'arribada de l'estiu i desitgem fent fogueres i rituals, que aquest sigui millor que l'anterior però no millor que el pròxim.
:)
sant joan.
pd: si no ets de l'equip de futbol femení de sant sadurní de l'any 1995, i no tens cap plan. comunica't amb nosaltres. si ets noi, amb més motiu.
gràcies.

ANY 2011

Ahir recordàvem les últimes revetlles. Mirant la fotografia que seguia a l'actualització esmentada anteriorment acabo de recordar que vam fer el sant joan del 2008.

2010

Realment si basem els anys en els dies vint-i-tres de juny, observem lo lamentables que podem arribar a ser i lo bé que ens ho podem arribar a passar.
Si no us importa, i si us importa no llegiu, vaig a intentar veure les diferències del text del 2008 i del que escriuria avui.
Guayomuní segueix viva en la distància. No amb 3 posts, sinó amb menys.
Només la Canu em comenta algún cop.
La pobre niña reinaflor la vaig fer desaparéixer del mapa per raons de dignitat.
Avui segueix sent un dia d'alegria: Els meus pares arriben als 34 anys de casats i la nit més curta de l'any arriba amb tanta intensitat com la resta d'anys. Ens encanta.
Comentava que l'any 2007 esperàvem i desesperàvem amb més ganes per tema de pactes. Érem joves i adolescents i cantàvem carolina trátame bien. Realment ho seguim sent. Seguim sent persones que perdem el cap per la platja de Vilanova. Només que ara un dels nostres amics s'ha independitzat i ja no cal fer els sopars i les barreges d'alcohol a casa dels papas o a la casa d'Els Elements (muy sano todo). També perque, aquest any, no hem trobat casa rural però, ens fa molta il·lusió celebrar-ho a Sants. Almenys a mi.
Tres anys més tard ens segueixen fent por els petardos i ens segueixen fent gràcia les vangales i les bombetes. Tres anys més tard seguim definint aquesta nit com la nit de la taja, com si la resta de l'any anéssim a sucs de taronja. Tres anys més tard seguim dient que la platja de nit és guai. L'any passat ens va salvar la piscina (de dia, de nit, muysanotodo). La guitarra i les drogues angleses es van quedar al 2008 però, ja veurem com encarem les pròximes revetlles.
I, per acabar, tres anys més tard seguim volent gaudir de la nit de Sant Joan. Perquè ens encanta. És comparable a la festa de cap d'any amb la diferència que en aquesta podem anar en biquini.
D'aquest Sant Joan ja no ha passat.
Bona revetlla!