Solo volar y beber

Nos escondemos o volamos como el viento

Ahir vaig veure solució a la meva son. Ultimament dormo les meves 8 hores diàries però, com jo no sóc de matinar gaire i ara ho estic fent, em costa llevar-me una barbaritat. I quan arribo a casa em veig obligada a fer siesta. És patètic perquè jo no puc fer una migdiada de 20 minuts i llevar-me com una rosa, de fet crec que ningú pot fer-ho. Jo si dormo a la tarda, dormo tres hores. Lamentable.
Però ahir vaig trobar la solució. Si dormo al sofà, no al llit, i em vaig posant l'alarma cada quart d'hora, descanso però no entro en son profund. Puc arribar a estar així una hora i mitja (la última mitja hora l'alarma cada cinc minuts). Segur que no va bé pel cervell però buenu.
Ho podeu intentar. És l'unic consell raonable que us puc donar. De fet, donar-vos consells per no cremar-vos l'esquena i el peu esquerre a la platja o, consells per parar de menjar com una foca, són coses que no us puc dir. Perquè diguem que no em caracteritzo per saber-ho portar bé.
Em queda una hora i mitja per sortir de la feina i encara no sé si hauré d'anar a l'audi aquesta tarda.
Avui em ve de gust (la veritat és que no però és necessari) ordenar la roba de l'habitació que possiblement va molt relacionat amb l'ordre mental que tinc de cara a la vida.
Avui és divendres i molt ordre mental no tindré aquesta nit, espero.
De moment, cafè en vena. Estic lenta avui, molt lenta.