 |
| No pensar en el que hi ha més enllà |
Ahir vaig anar a la pelu i vaig sortir prou contenta. Recordo un dia que vaig anar a un lloc on es feien passar per perruquers (veient el resultat dubto que ho fóssin), que vaig sortir amb el cabell de color negre (la única cosa que havia demanat) i amb un tacte entre un mocho i un gat pelut, i tot en plan volum sense forma.
Ara estic bé, tinc el cabell igual que abans però més descent i d'un sol color (a lo loco).
He de mirar amb quina roba combinar el meu nou look aquesta tarda. Em fa il·lusió posar-me mona pel bodorrio. No sóc jo la que em caso.
Si algun dia decideixo fer-ho, serà a Las Vegas d'aqui uns quants anys (segles). Possiblement bastant beguda.
Aviam, ho dic ja, vull demanar-li a Eduard Farelo que sigui el meu novio. Ho sento, tinc el cap a l'any 97 perquè estic increiblement enganxada a Nissaga de Poder. No recordava com era d'increible. Adéu Caso abierto, adéu Ally Mcbeal i adéu totes aquelles sèries que algun dia he començat.
Sóc una més dels Montsolís.
M'acabo de fer un cafè gegant i ja me l'he acabat. La fiesta de Blas. Ara tinc les pupil·les en plan com taronges. Hauria de comprar-me ja unes ulleres (necessito una urgent substitució a les lentilles).
El que poso entre parèntesi ho posaria amb un #, en plan twitter. Estic bastant enganxada.
Aviam si em poso amb això del google + que encara no he entés ni com entrar-hi.
Tot sigui per tornar a agregar gent. (risas)
Bé, hora i mitja i cap a Passeig de Gràcia a agafar el bicing.
Sort que avui no plou.
