Arrambant-la contra els arbres del costat d'un institut

Però vull pensar que tot va bé.

Parlem d'actualitzar el fotolog com si tingués 18 anys. Parlem d'escoltar Manel a cada moment del dia. Parlem del nou infantil de l'Auditori. Parlem de prendre cafè amb llet davant de l'ordinador. Parlem del nou reality de Telecinco. Parlem, doncs, de la telebasura que miro sense vergonya. Parlem del sol que fa. Parlem de que avui és dilluns. Parlem de que m'estic engreixant. Parlem de que he de fregar els plats. Parlem de treballar tot un cap de setmana. Parlem dels testos d'autoescola que no faig. Parlem de La Habitación de Fermat, de Pretty Woman i de Abre los ojos. Parlem de mirar Infidels. Parlem de ginebra amb llimona. Parlem de tabac de liar. Parlem de quedar-nos sense paper de fumar. Parlem de Lucky Strike. Parlem d'encenedors que es perden. Parlem del temps que passa quan torno a casa. Parlem de macarrons amb frankfurt i orenga. Parlem de taronja amb sucre. Parlem de dormir. Parlem del que fan per la tele un dissabte a la nit. Parlem de sortir a prendre l'aire. Parlem de situacions extranyes. Parlem de "et va bé fer l'entrevista?". Parlem de pintar-me els ulls de blanc per equivocació. Parlem de no saber en quin dia visc. Parlem de fer exercici. Parlem d'quivocar-se. Parlem de dissimular. Parlem de fer veure que tot és correcte. Parlem de mi. Parlem de tu. Parlem de que per fi està aqui la primavera. Parlem.

Ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes quan marxes corrents

I em podràn veure somriure una mica

Emma és el meu nom preferit però, m'estic començant a plantejar posar-lis als meus futurs fills els noms de Miquel i Olga després de l'addicció que tinc a aquesta cançó de Manel.
Ahir volia anar a dormir aviat però després de sortir de la feina, una força extranya em va portar, sense poder-ho evitar, en direcció al Menta. Quan vaig arribar a casa vaig passar per davant de l'habitació de l'ordinador i vaig dir-me que si me n'anés a dormir en aquell moment, avui em llevaria amb més ganes de connectar-me. Però res, un altre cop, la força extranya em va portar a mirar les notificacions que tenia al facebook. Interessantíssimes. Ah no.
Igualment m'he llevat relativament d'hora i m'estic comportant bastant com una persona normal i responsable avui. He tingut el meu punt solidari de, per fi, anar a portar la roba al Punt Verd que portava tantes setmanes davant de la porta.
La meva habitació segueix on fire amb el seu desordre. Fa temps la meva mare va veure com tenia l'habitació i li va dir al meu pare: "Has vist com té l'habitació la Marta? Si l'habitació la té així, imagina't com deu portar el curs!". Quina gran sàbia la Teresa! I allà, en els meus quatre anys de Batxillerat, va quedar reflexat el meu percal existencial.
En fi, crec que vaig a endinsar-me a la cuadra per arreglar-ho tot una mica. Més que res perque si no m'ordeno una mica el cuarto, no trobaré el pen amb els tests d'autoescola, cosa que seria bastant ideal de trobar perquè m'hauria de posar-los a fer algun dia.

Amagar-me entre un tap de suro i la paret

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig

L'alarma del mòbil m'ha sonat quan deuria estar en el meu quart somni i l'he apagat sense voler. La meva son i jo hem de fer un pacte i posar-nos d'acord que l'hora de dormir és quan no hi ha sol. El fet que no m'hagi llevat a l'hora que volia ha provocat que hagués de retrassar unes hores les meves tasques d'aquest matí. Les infinites tasques que m'obligo a fer cada matí i que no faig. Almenys he fet mitja hora de Batuka i ara després d'una dutxa em disposo a fer-me unos lomos adobados Serrano i patates fregides. Com acabo de fer exercici no sembla que sigui tan toci. Mentre escric tot això i vaig a la cuina a mirar com es diuen exactament aquests lloms que estic cuinant me n'adono que surt fumerada de la cuina perque he posat el foc molt alt. Després d'aquest moment Llúvia de Estrellas torno de la cuina i m'asseguro que segueix sonant el disc de Manel que avui són com els protas. M'encanta bastant profundament. Després em dedicaré a assimilar les lletres de les cançons i deduïré coses que no són com que el boomerang li dóna a la cara a la Vanessa. Em sabia greu però resulta que és una metàfora sobre el pas del temps.
Com el temps que passa ara mateix que ja són les 15.30h i la meva mare arribarà en breus i es posarà a mirar la Riera i el meu pare entrarà a la cuina i potser es queixa de que no he fregat els plats.
Així que giraré les patates que hi ha a la paella mentre m'organitzo la pica i preparo l'aigua calenta. Després dinaré i intentaré fer l'esforç de posar una mica ordre a la meva habitació.
I quan ja sigui l'hora d'anar a l'Auditori i pensi en com convéncer als del meu pis perquè em deixin entrar a la segona part, me n'adonaré que encara no he portat les bosses de roba al punt verd que porten tres setmanes al rebedor.
Per acabar, vull dir que la frase "com si sentís ploure" ha perdut el seu sentit per mi. Tot i que m'he perdut la pluja d'aquest matí, ahir a la nit quan intentava dormir, no podia parar d'estar atenta a l'aigua que queia amb força pel cel obert.

Sense dir-nos res però estranyament conscients

A l'endemà no me n'havia oblidat

Hola que tal? M'acaba de saltar una llàgrima de l'emoció veient l'entrada de Laura de GH a la gala com a guanyadora del concurs. Realment sóc una prima.
Potser tinc una choni amagada dins meu. Que escolto Daddy Yankee amb tota la normalitat del món i tinc radioteletaxi i radiolé al mòbil en canales predeterminados.
En fi, que greu tot.
És dijous i ha passat molt ràpid aquesta setmana.
La setmana blanca per la gent que estudia. Jo no recordo que és estudiar ni res que se li aproximi i apart no faig un test d'autoescola des de fa molts dies.
Bé, a tot això en aquests últims dies he comprovat que els calçots no m'agraden, que el carnaval anant de caputxeta vermella és molt divertit encara que no tinguis cap llop, que matinar els diumenges no és tan horrorós, que el cafè amb gel a ple març està molt bé, que dejardefumar no existe, son los padres, que sortir fins les 3 està bé perque hi ha més coses gratis i que dormir 14 hores no és molt normal però jo ho faig.

Vaig pensant alternatives per si mai es dóna el cas

I tard o d'hora només queda una veritat

Una veu comentava "Ai, que guapa està!" Com sempre informo els dies especials, els primers dies de mes, els dies que són curiosos d'anomenar.
Ara dic que comencem el tercer mes del dosmilonze. El març. Sent conscient que és el mes on comença la primavera (la millor època de l'any).
Avui és dimarts, com tothom sap. Avui visc fora de mi. I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient. Escoltar una de les millors cançons que he escoltat mai. Just en el moment que necessitava escoltar-la.  Que esperaves que seria com una cosa rutinària habitual d'un dilluns a la nit al carrer Joaquim Costa fent unes birres. Però no. Que demani un desig! Que demani un desig!
Anar al cine i tornar a pensar que Natalie Portman té el punt de ser la única dona al món que li queda bé el cabell al zero però també té el punt d'assemblar-se a Keira Knightley que és fatal. Presentar els meus respectes a l'autoritat. La importància de començar malament una setmana i fer-la anar de la manera més extranya possible. I amb un home amb corbata que no se qui és. La felicitat de començar una setmana amb bon peu fent de persona normal i saber que estem a dimarts i que aquest mes de març me'l passaré sencer a l'Auditori. Has fixat els ulls a un punt imprecís del menjador. No tenir ni tan sols una petita idea del que he intentat sentir des que sóc conscient que existeixen les... ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap. Admirar les pel·lícules que no esperaves que t'agradéssin, i tirar pel terra les idees que havies tingut de les que tothom diu que són imprescindibles i que a tu no t'aporten absolutament res.
Descobrir les cases per dins i saber que estaves enamorada dels mobles que havies comprat sense saber si combinaven amb les parets. De sabates d'hivern, de confeti aixafat. Seria, en el seu dia, tan inmens el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran. El que tu has fet de mi. En un núvol de somnis que tens a l'abast.