Petons entre camions

Amb el cor accelerat

M'estava pentinant els rínxols amb un raspall que em vaig comprar per reis. M'ha quedat un pentinat dels anys 50 sense voler-ho. Me l'he tret i m'he fet una cua de cavall. La típica cua que no em faig des de la foto de P5 del cole. És bo saber que puc fer-me pentinats de caso abierto. Creia que només podien fer-se amb cabells llisos.
Començo segona setmana d'examens. Me'n queden tres. El pròxim el tinc d'aquí hora i mitja i encara no he començat el repàs. M'he passat el matí escoltant Anna Roig, Daddy Yankee i Au se eu te pego. Ni tan sols he mirat La riera. Després de finalitzar amb la millor obra d'art catalana feta mai, nissaga, m'estic posant el dia amb capítols passats de La Riera. La miro en diagonal mentre passo apunts a net. Em veig venir que l'última repassada del temari la faré al metro mentre miro les fricades de Twitter. No sé on he deixat els auriculars. He de comprar tabac. Aproximadament formo part de l'1% que encara no ha deixat de fumar. Èxit. De masses.
Potser que dini i em posi a fer feina d'una vegada.
Repàs Haguéssim haguessin haguessis agraint agraïda agraït agrairem agrairàs estàs Rebentar Estalviï Havien Estàveu Disminuït Fèieu  sabien Traïen Traïes Hagués Augmentat Sogra Reduirem Reduiríem Reduiries M’havíeu dit quefóssiu Escarrasséssiu Entén S’aprèn Tiressin endavant Agraït Au vés Seduïssis Féssiu Aniríem Canviï Canviïn Rèiem Reien Trauran Apareixien Corbes Vinguessis Ben Transcorreguessin.
Normes d'ortografia. Potser si les poso aquí se'm queden més.

Feliç inici de la fi!

Eduard

Algú mirant aquest títol pot pensar: ai mira, ens desitja feliç 2012 i amb tot això del maies li ha volgut posar un to dramàtic a la felicitació. No. A mi realment ara mateix el que menys m'importa és l'any on visc de veritat. Com a molt em preocuparà l'efecte 2000 ja que mentalment em trobo actualment a l'any 1997, aproximadament, vivint a un poble preciós d'El Penedès que es diu Santa Eulàlia.
Sí. Avui acabo Nissaga de Poder. Val, he d'anar a comprar regals i estudiar pels examens que tinc la setmana que ve però això és bastant secundari. Són les 10 del matí i estic entrant en profunda depressió i encara no he començat a mirar els últims capítols. No vull avançar esdeveniments però s'aproxima un drama. No parlo d'spoilers, parlo d'aquí, a la meva habitació, jo.
Ai, me n'havia oblidat per complet. Torno al blog lavidaenmartee. Els Hamptons no m'inspiraven.
Estimats Reis Mags, a la fotografia que podeu observar aquí al costat es mostra el que vull trobar-me demà al matí al menjador com a regal. Res més, gràcies.

Què en sap el gat de fer culleres?

Foto del segle XVII aproximadament.

Divendres nit. Tres en punt de la matinada. Youtube. Nissaga 416. Demà és nochebuena. He de començar a plantejar-me buscar els gorros de papanoel per demà a la nit. A casa no tenim ni arbre ni pessebre. Èxit.
Avui he recollit la roba del menjador i l'he passat a sobre el meu llit. Miraré tres-cents capítols abans d'organitzar l'habitació.
El guardaroba de Padilla és un bon lloc per recuperar un llibre de primer de batxillerat. Cames de seda, la història d'una dona egocèntrica que ignora que la gent li ve a buscar els abrics mentre sona de fons gent fent veure que canta gospel mentre crida. Ah no, aquesta sóc jo.

Si vols pots fer veure que no m'has entès

Aquest matí m'he llevat a la una. Els meus pares i el meu germà estaven a casa. Resulta que a 19 de desembre tenen, els tres, un dia de festa que jo m'he passat dormint ignorant que entrava a classe en tres hores. Com la mandra era immensa per fer feina de la uni m'he posat dos cds de Bustamante i m'he posat a recollir la roba de l'habitació. No, no fa riure. Crec que aquests dies que tots estem a casa, fa fred, em poso música d'OT i m'arreglo l'habitació, són els dies que fan més Nadal a casa meva. Aviam, potser m'he flipat una mica però he tingut aquesta sensació i era bastant agradable.
Parlant de Nadal i de sensacions agradables: aquí teniu el regal que he rebut de l'amic invisible.
La Júlia m'ha obsequiat amb un dels millors jocs del món amb les cares més adequades i divertides del famoseo mundial i a qui admiro bastant rotundament, juntament amb les millors fotos de perfil dels beefes invisibles d'aquest 2011. És com màxim. M'encanra i m'encanta. Tant com la samarreta que presumeixo i que tinc des de que vaig fer els 23. Ibra (aquí hi aniria un cor).
Me n'he d'anar. Avui tinc pressa. Quimi em ve a buscar en moto en mitja hora. Tenim festival d'acomodació.

¡Buenos días, princesa!

Bon dia des de la meva casa imaginària, situada a la part més rica de Nova York. No sé com assegurar-vos l'existència de la vida en marte, per tant he decidit acomodar-me a la meva nova mansió.
Avui, a part de recordar que és Santa Eulàlia, cosa que em fa increïblement il·lusió, celebro els meus 23 anys i l'inici d'aquest nou blog. Des d'aquí saludo a tothom que vulgui llegir-lo. Siguem-ne conscients que no diré res de vital importància i que regnarà l'absurditat per sobre de tot.
He passat el matí donant voltes pel centre buscant alguna cosa per posar-me aquesta nit. Havia de ser una ruta senzilla, entrar a l'H&M i sortir, però no ha estat així. Després de passar per quatre o cinc botigues provant-me talles que no m'entraven, intentant escoltar la ràdio del mòbil mentre es barrejava amb la música del Bershka, ai, he anat a la biblioteca a llegir un llibre que m'entra a l'examen del dilluns. He passat el matí del primer dia amb 23 donant voltes pel centre comprant roba i llegint a la biblioteca. Hola, que algú em dispari. 

Aquesta nit al Xino de Tallers ens trobaran a faltar. Suposo que els meus companys de festa enyoraran el licor que beuen allà. S'hauran de conformar amb els cubates carregats del Santi mentre mirem el Barça. He d'imprimir tres mil flyers i concentrar-me perquè a la 1.30 estiguem tots preparats per ballar Danza Kuduro.