Pero Marta ya no dice nada porqué no hay nada más que pueda decir

Poso dues fotos..

Bon dia després d'un acte de jocs florals a l'Auditori i un vermut al Fort Pienc.
Escolto Johnny Cash des de l'Spotify amb, encara, unes set hores i mitja per endavant.
Evitant pagar pel premium.
Em fa més interessant escoltar Johnny Cash, trobo jo.
Ara com miro Caso Abierto se'm va enganxar aquesta música d'un capítol que parlava d'un cas de l'any 1968. M'apassiona.
Em deu fer més interessant escoltar això que no pas Daddy Yankee. Però, en fi, es lo que hay.
Ha millorat bastant la presentació de la meva habitació (anteriorment anomenada: cuadra).
Només queden per mirar i ordenar (i tirar tot el que no faig servir) uns armaris que tinc adalt de l'estanteria de sobre el llit.

..perquè no tinc frase.

Ahir vaig fer dos viatges a les escombraries del carrer Aragó, per llençar cartrons inútils que estaven a la meva habitació guardant instruccions de mòbils que vaig tenir al segle passat, i apart, més bosses amb cintes de vídeo amb sèries i programes gravats que, puc veure per Internet i, que apart, no em poso a mirar mai perque el vídeo tampoc està endollat. Molt normal tot.
Vaig trobar un diari personal que vaig escriure només durant dos o tres dies quan tenia 14 anys i que vaig estripar immediatament (després de llegir-lo) per vergonya màxima pròpia.
Estic fent fotografies del procés d'ordenar l'habitació, tot i que no les penjaré mai perquè no tenen cap gràcia.
No com altres coses que si que tenen gràcia. I molta.

¡A ti te llaman rumbera!

Porompompero, peró.

Avui volia llevar-me d'hora perquè he decidit fer un canvi a l'habitació.
De moment estic fent un cafè i un piti davant de l'ordinador. Començaré a mirar-me els 300 cintes de vídeo que tinc i decidiré que fer amb elles.
Tinc que plantejar-me sériament la decoració de les estanteries.
Com deia, volia llevar-me aviat i són més de les 12.
M'ha despertat el timbre i he pensat que no esperava a ningú però, com han insitit tant, he contestat.
Era el missatger que deia que portava una cosa per mi.
De cop ho he entés tot.

Fa dos dies em vaig motivar i vaig comprar-me una samarreta groga per internet.
La de la fotografia.
Sí, amb tota la meva cara, i amb tota la meva alegria.
I aquí està.
Manolo que grande eres.
M'encanta.
Vaig a arreglar l'habitació.

No tot era físic ni mental. També era sentimental.

Es meu eclipsi total, sa meva love song.

Parlar en mallorquí és com molt sofisticat. Em baso, principalment, en com sona Antonia Font.
Recordo un noi que fa (moltíssims) anys em parlava via messenger amb l'article salat i m'apassionava.
L'accent. Ell no tant.
El que no crec que sigui massa sofisticat és beure Cocacola en tassa.
Jo ara estic bebent cafè (soluble) amb llet en got de plàstic i tampoc em sento massa elegant.
Tot i que, els pantalons de pijama de dàlmates que m'he posat per estar per casa, no crec que aportin massa estil al moment.  

Véns cap a jo, m'abraces i plores, i me trepitges un peu. Li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell. És en directe i ho televisen a tots es cinc continents.
Damunt es pòdium amb sa medalla, mos dóna'm sa mȧ,
senten pes micros així com mos casen i dins sa tele tu i jo mos besam.

Les meves ganes de fumar contra la meva vagància de baixar a comprar tabac

Icebergs i guèisers

És indiferent que em prohibeixin l'Spotify. De fet crec, pel que he sentit, que tinc unes hores grauïtes al mes i encara no sé en quines cançons malgastar-les.
Acostumo a malgastar-les amb cançons de l'estil de antes que te vayas dame un beso o la mano arriba, cintura sola. Possiblement com són cançons que puc trobar al youtube i que perfectament sé el seu nom, és fàcil que pugui escoltar-les. Llavors la decisió que he pres és que per cholades ja tinc el youtube.
De fet, he pensat que, fins i tot, per les cançons que m'agraden i que són acceptables per la resta del món, també les trobaré a youtube, per tant, tampoc és tan drama lo de l'Spoti.
Si trïo l'opció de ser una rebelde sin causa i trobo la manera de que el megaupload i jo siguem amics i em deixi descarregar-me el que vulgui, llavors hauré de decidir quins discos baixar-me.
Jo és que sóc més de cançons sueltes. De fet, sóc de les que sempre passa els principis de les cançons.
No sé si és vàlid dir: sóc de les que. Potser sóc la única que ho fa. Bah, no ho crec.
Tot això amb l'excepció del reproductor de windows media que va repetint la mateixa cançó tresmil vegades si no la canvio i, llavors és quan em digno a escoltar els principis.  
Mari Carmen, Mari Carmen, tu hijo está en el afterhour.., com a exemple actual.
He hagut de buscar al google la paraula afterhour per comprovar que s'escrivia així.

Estic mirant una serie, actualment, que no m'enganxa gens. Es tracta d'Ally Mcbeal (em sona haver-ho comentat).
Em fa bastanta gràcia lo boja que està i em fa gràcia combinar els capítols amb els testos de todotest.com però, em sap com greu.
Realment si estigués mirant capítols de Lost, no podria compaginar-ho amb cap tipus de distracció i si em perdés algun detall del capítol, després no ho entendría. De fet, sense perdre'm res, tampoc ho vaig entendre.
Només que Sayid era increiblement sexy i que era la clau de serie.
Per qui no hagi vist Lost que es quedi amb això. I que miri Lost.

Doncs això que deia, que a Ally no tinc cap Sayid que em distregui ni cap trama que m'intrigui.
De fet a Sexo en Nueva York tampoc ho tenia.
Solteronas i advocades solteronas és una cosa que em podria intrigar.
Lamentable això que he escrit.
Acabaré mirant Mujeres Desesperadas i ja no sabré quin tipus de series m'agraden.
Quan mirava Compañeros tot era més fàcil.

Y de un tiempo a esta parte decido soñarte

I'll follow u until u love me, papa-paparazzi

Doncs avui he finalitzat l'intensiu de matins de l'autoescola i ara m'he de posar a saco Paco amb els testos. Tot i que no m'he atrevit a pujar el dia 4 de maig a l'examen de teòrica, he de minimitzar ja la mitja de 7 fallos que tinc, organitzar-me per anar a passar la prova mèdica i decidir amb quina cara li dic al metge que la meva miopia només l'arreglo amb lentilles i que les meves ulleres (torçades) només són aptes per quan estic mirant la tele, i que no són dignes de portar-les conduïnt un cotxe, ni anant pel carrer. Més que res perquè el meu aspecte físic cau en picat quan les porto. I no tinc interès de comprar-me'n unes altres pel poc que les faig servir.
Per altra banda, comentar que m'enganxaré a Supervivientes quan acabi el Reencuentro. No sé per què Telecinco es dedica a escurçar els realities que m'interessen (amb l'excepció de GH que dura cent anys com sempre: Gràcies Mercedes Milá!).
Realment és la única cosa que miro a la tele i acostumo a mirar les gales, el debate i els resums per internet. (Per tant, senyor metge, utilitzo bén poc les ulleres).
Torno a tenir els matins lliures i és lamentable perque dormiré fins les mil. Vull comprar totes les cantànies de nens pel pròxim mes de maig a l'Auditori. Almenys intentaré forrar-me per compensar la liada parda que faré amb la tarifa d'internet d'aquest mes que, per culpa del whatsapp, em pujarà fins l'infinit.
Parlant de coses que pugen fins l'infinit... Gerard Piqué és un sexy suprem de la terra, juntament amb Dani Alves, Xavi Hernández, Iker Casillas (Ho sento, és així) i tota persona que jugui amb una pilota de futbol. Exceptuant cardos com Cristiano Ronaldo, Di Maria i gent lletja que vesteix de blanc. (Iker va d'un altre color així que es dissimula).
I parlant de futbol i de gent sexy, he de comunicar, lamentablement, una cosa que no m'he atrevit a dir, en persona, als meus amics més propers per por a que es riguin de mi durant segles. Però, si, ho dic aqui, per molt mal que em faci, comunico que el Twitter de (el meu home) Zlatan Ibrahimovic era FALS. Així que, va, ja us podeu riure de mi i del Thanks que em va fer per donar-me les gràcies quan el vaig felicitar pel seu aniversari.