Es el ritmo nuevo que traigo para ti

Tengo el azul del cielo. Tengo el del mar y quiero. Tengo una playa que es hermosa y un millón de cosas para celebrar. Tengo el olor a arena, tengo estrellas, palmeras. Tengo mi piedra que es caliente como mi media gente que quiere batallar. Ya en mi ventana ha entrado mi sol y poco a poco siento el calor. Es un verano cargado de amor. Mi corazón me quiere estallar y todos juntos para cantar: El verano ya llegó, yaa llegó, ya llegó. Y la fiesta comenzó, comenzó, comenzó. El verano ya está aquí para hacerte feliz. Llénalo de colores, de sueños y amor.

Bate que bate, el chocolate

Disfruta el sol, ama la luna, que la fortuna nos tendrá que sonreír. Con el 2000 que está llegando, este verano lo recordarás así. Como el año preferente, como el año que me miraste, me hablaste, dijiste: ven. Vive, vive el verano, vive, vive. Vive, vive la vida, vive, vive el amor. Vive, vive el verano, vive, vive. Baila, baila mi vida, dame calor.
Fuego en mi cuerpo, música y pasión. Te tengo en mi mente, pura obsesión. Cuando llega el calor, los chicos se enamoran, es la brisa y el sol. Acércate, ven, mi deseo te confesaré. Yo quiero bailar toda la noche. Baila, baila, bailando va. Baila, baila, yo quiero bailar toda la noche. Baila, baila, bailando va. Baila, baila, bailando, hey.
Tanta adenalina sube a mi cabeza. Miro como bailas y sale fuego de tus caderas. Y con el tambor tu y yo, vamos acercándonos a esa tentación que me vuelve loco y me desespera. Y es que tu cintura, mi insulina pura, me vas atrapando, me vas elevando. Y es que ese tu cuerpo, nena, que respira vida, nena. Y es que tienes todo en esta vida pa' gozar. Baila, que ritmo te sobra, baila que báilame. Acércate un poquito, Salomé. Baila, que ritmo te sobra, baila que báilame. Regálame tu hechizo de mujer.

Solo volar y beber

Nos escondemos o volamos como el viento

Ahir vaig veure solució a la meva son. Ultimament dormo les meves 8 hores diàries però, com jo no sóc de matinar gaire i ara ho estic fent, em costa llevar-me una barbaritat. I quan arribo a casa em veig obligada a fer siesta. És patètic perquè jo no puc fer una migdiada de 20 minuts i llevar-me com una rosa, de fet crec que ningú pot fer-ho. Jo si dormo a la tarda, dormo tres hores. Lamentable.
Però ahir vaig trobar la solució. Si dormo al sofà, no al llit, i em vaig posant l'alarma cada quart d'hora, descanso però no entro en son profund. Puc arribar a estar així una hora i mitja (la última mitja hora l'alarma cada cinc minuts). Segur que no va bé pel cervell però buenu.
Ho podeu intentar. És l'unic consell raonable que us puc donar. De fet, donar-vos consells per no cremar-vos l'esquena i el peu esquerre a la platja o, consells per parar de menjar com una foca, són coses que no us puc dir. Perquè diguem que no em caracteritzo per saber-ho portar bé.
Em queda una hora i mitja per sortir de la feina i encara no sé si hauré d'anar a l'audi aquesta tarda.
Avui em ve de gust (la veritat és que no però és necessari) ordenar la roba de l'habitació que possiblement va molt relacionat amb l'ordre mental que tinc de cara a la vida.
Avui és divendres i molt ordre mental no tindré aquesta nit, espero.
De moment, cafè en vena. Estic lenta avui, molt lenta.

Que los vientos te empujen siempre hacia delante y el sol te de en la cara. Y los vientos del destino te hagan volar para, así, poder bailar con las estrellas.

Normalment en aquest blog parlo de coses sense importàcia.
Quan actualitzo no em poso sèria però, avui és un dia diferent.
Vull tractar un tema important. Us vull comentar una cosa que preocupa a molta gent. Bé, principalment em preocupa a mi però, és evident que això se li ha passat pel cap a tothom. Potser ho negueu però, no cal que ens enganyem.

Perfección: descripción gráfica

Aviam, no sé com començar a parlar d'aquest tema. És complicat. Porto unes hores que no puc treure'm del cap un dubte que tinc. Em pregunto com pot ser possible una cosa així, em qüestiono la possibilitat de que algun dia algú pugui arribar a descobrir aquest gran enigma . Bé.
La situació és la següent:
Avui Johnny Depp fa 48 anys.
I la pregunta, el gran enigma, el gran dubte existencial és:
PERÒ COOOOOOOOOOOM??????????
ON HA POSAT AQUESTS ANYS???????
En fi, ningú m'ho sabrà respondre, és evident. És impossible.
Ningú té, ni ha tingut, ni tindrà 48 anys d'aquesta manera. 
Simplement volia comentar-ho i enviar una felicitació, des d'aqui, al senyor Johnny Depp per fer 48 anys i per fer-los tan bé.
Celebrar també que avui fa 5 anys que vaig conéixer als meus amics Clara i Sem i faré veure que aquell dia no celebrava l'aniversari d'un ésser humà perfecte que feia 43 anys.
Doncs això, assumiu aquesta informació que us he donat de la millor manera possible.
No és fàcil, en sóc conscient.

Que ens besem és exel·lent!

Que no nos falte de ná, que no, que no.

No tinc massa feina a fer avui. He buscat fotografies de platges i de figures de sorra i he acabat a google maps buscant Cunit.
Avui estreno roba. Uns shorts texans que he combinat amb uns leotardos liles. Dic combinat perquè avui sí que combino. Ahir semblava un picasso, tot i que, entre el concert de Tamara a l'Auditori i el percal organitzat al xino d'Alibei quan ens van portar plats que no havíem demanat, espero que ningú s'hi fixés en el meu terrible conjunt que vaig escollir, possiblement, amb els ulls tancats.
Dilluns de doblete (toma+cantàniadepares). Sembla que ja no plou avui.
M'he llevat i m'he pres un colacao mentre mirava l'entrevista a Carod-Rovira als Matins de TV3 (això ho escric perquè així sembla que sigui una persona interessant i aparto de la ment de la gent que llegeix això, el fet de que ara mateix estigui escoltant los cantores de hispalis en volumen bajo a la feina).
Un juny bastant extrany aquest. En dos dies estarem de revetlla de Sant Joan i no ens haurem adonat i mig 2011 (aquest any que al principi ens sonava extrany) ja haurà passat.
Possiblement estarem a la platja de la Barceloneta a falta de cases per destrossar alcohòlicament.
I després d'aquest esdeveniment, començarà un estiu ple de viatges a platges properes i econòmiques (perquè no hi ha platja a Clot) i intentaré aconseguir posar-me morena a la Barceloneta perquè la meva economia no arribarà ni per anar a banyar-me a Ocata.
La feria se ilumina... con tu belleza. Baila... bajo un mantón de luces, tu gracia reluce, baila sevillaaanas. La noche en tu pelo, misterioso velo de una raza antiiiiigua gitaaana. I més que podria seguir. Bon dia.

Era primavera, el sol salió ese día.

El recuerdo de unas pocas horas

Toma Buenos días? Aquesta seria la meva manera de respondre el telèfon des del dimarts.
Almenys en l'horari de 10h a 14h. Seria extrany que ho fes la resta d'hores. Ah no, calla! Que la resta d'hores em dedico a dormir! Lamentable dormir 6 hores de migdiada en contra de la meva voluntat.
Això si, avui estic com una rosa i és divendres. Avui petem-ho, siusplau.
Justament avui que estic activa no truca ningú a l'oficina. Només han trucat un cop i he tingut els meus problemes per deduïr si em trucava una Gema o un Chema. Perque era una noia de venia de part d'un noi.
Un lio, vamos... En fi.
He d'anar a comprar roba. Aquests dies encara tinc excusa per anar amb el jersei vermell perquè fot bastanta rasca però, com vingui solano no tindré més remei que gastar-me els pocs diners que he cobrat aquest mes per comprar jaquetes d'entretemps.
De fet, també hauria de comprar-me samarretes. La del Manolo Escobar pot fer gràcia però no tanta.
I n'hi ha que em fan semblar un tocino i llavors potser que em miri algunes així barates.
Encara no sé on anar a dinar avui. Realment em fa més mandra pillar el metro i anar a casa que quedar-me pel centre i anar a un bar de menú (ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula).
En aquesta última mitja hora he après més de postpo que en dos anys de classe. Bah, tampoc.